Back Jampôk ACE Uil Afrikaans ጉጉት Amharic Ūle ANG بوميات Arabic ܩܘܦܬܐ (ܛܝܪܐ) ARC بوميات ARZ ফেঁচা Assamese Strigiformes AST Ohomisiw ATJ
Strigiformes  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | conill de bosc |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Strigiformes Wagler, 1830 |
| Famílies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.
Conformen l'ordre dels estrigiformes aproximadament unes 400 espècies d'òlibes i mussols.
Es troben a tot el món, excepte a l'Antàrtida, la major part de Groenlàndia i algunes illes remotes.[1] Són grans caçadors, d'hàbit generalment nocturn i solitari, tot i que alguna espècie (com el duc blanc o el mussol esparverenc) cacen de dia.[1] S'alimenten generalment de petits mamífers, insectes i altres aus, encara que algunes espècies s'especialitzen en la pesca.
Tenen ulls molt grossos situats frontalment, per a tenir un ampli camp de visió binocular.[1] Els ulls no es poden moure dins de les òrbites, però ho compensen amb un coll molt mòbil que permet donar tres quarts de volta al cap.[1] La retina és molt rica en bastons (cèl·lules sensibles a la llum), cosa que els dona una bona visió amb poca llum.[1]
Tenen molt bona oïda, especialment fina per als sons aguts.[1] Les obertures auriculars són grosses, voltades d'un plec de pell que fa d'orella, i sovint asimètriques, per a localitzar millor la procedència de les remors produïdes pels animals que cacen.[1]
L'ordre comprén dues famílies: la dels estrígids i la dels titònids.[2][3]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 247.
- ↑ «Estrigiformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Owls». World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 2022. [Consulta: 31 desembre 2022].