Back Eta Carinae Afrikaans إيتا الجؤجؤ Arabic Eta Carinae AST Ета Кил Bulgarian Eta Carinae BS Eta Carinae Czech Eta Carinae Danish Eta Carinae German Ήτα Τρόπιδος Greek Eta Carinae English
.svg){kind=small}
Eta de la Quilla (η Carinae) és un estel del tipus variable lluminós blau hipermassiu, situat en la constel·lació de la Quilla, al voltant de 7500 anys-llum (2300 parsecs) del sistema solar, és membre del cúmul estel·lar obert Trumpler 16. La seva massa oscil·la entre 100 i 150 vegades la massa solar, la qual cosa el converteix en un dels estels més massius coneguts en la nostra galàxia. Així mateix, posseeix una altíssima lluminositat, del voltant de quatre milions de vegades la del Sol; a causa de la gran quantitat de pols existent al seu voltant, Eta de la Quilla irradia el 99% de la seva lluminositat en la part infraroja de l'espectre, la qual cosa la converteix en l'objecte més brillant del cel en l'interval de longituds d'ona entre 10 i 20 µm.
Eta de la Quilla és un estel molt jove, amb una edat de dos i tres milions d'anys, i està situada en NGC 3372, també anomenada la Gran Nebulosa de Carina o simplement nebulosa de Carina. Aquesta nebulosa conté diversos estels supermassius, incloent-hi, a més d'Eta de la Quilla, l'estel HD 93129A.
L'estel està envoltat per una nebulosa coneguda com la nebulosa de l'Homuncle. Donada la seva gran massa, Eta Carinae és altament inestable i propensa a violentes ejeccions de matèria. Segons les teories actuals de l'estructura i de l'evolució estel·lars, aquesta inestabilitat és causada per una lluminositat extrema i una temperatura superficial no excessivament calenta, la qual cosa la situa dins del diagrama Hertzsprung-Russell en una regió afectada pel límit d'Eddington. En aquestes circumstàncies, l'elevadíssima pressió de la radiació en la "superfície" de l'estel fa que aquest expulsi grans quantitats de matèria de les seves capes exteriors a l'espai. En la imatge es pot apreciar la nebulosa de l'Homuncle, formada per aquestes ejeccions de matèria.
Eta de la Quilla probablement acabi la seva vida en una explosió de hipernova dins d'uns pocs centenars de milers d'anys. Alguns astrònoms especulen amb el fet que això ocorrerà dins d'un lapse molt menor de temps, però existeixen moltes incerteses sobre aquest tema, doncs l'evolució dels estels supermassius és molt difícil de modelar numèricament.
- ↑ Jose H Groh «Near-infrared integral field spectroscopy of the Homunculus nebula around η Carinae using Gemini/cirpass» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 6-2008, pàg. 564–576. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13264.X.
- ↑ «Eta Carinae: a long period binary?» (en anglès). New Astronomy, 2, 7-1997, pàg. 107–117. DOI: 10.1016/S1384-1076(97)00008-0.
- ↑ David J. Frew «A revised historical light curve of Eta Carinae and the timing of close periastron encounters» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 18-07-2011, pàg. 2009-2019. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.18993.X.
- ↑ Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
- ↑ 5,0 5,1 Afirmat a: Fourth USNO CCD Astrograph Catalog. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Indicat a la font segons: SIMBAD. Editorial: Carnegie Institution for Science. Data de publicació: 1953. Autor: Ralph Elmer Wilson.
- ↑ 7,0 7,1 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.