Back Etymologicum magnum German Μέγα Ετυμολογικόν Greek Etymologicum Magnum English Etymologicum Magnum Spanish Etymologicum magnum French אטימולוגיקון מגה HE Mega Etymologikon ID Etymologicum Magnum Italian Etymologicum Magnum NB Etymologicum Magnum Slovenian
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | grec antic |
| Tema | grec antic |
| Gènere | diccionari de la llengua grega antiga i diccionari etimològic |
L'Etimologicum Magnum (en grec antic Ἐτυμολογικὸν Μέγα; de vegades abreujat com EM) és el títol d'un lèxic compilat a Constantinoble per un lexicògraf desconegut cap al 1150. L'Etymologicum Magnum està basat principalment en lexicografies, en obres gramaticals i obres de retòrica, en particular l'Etimologicum Genuinum i l'Etimologicum Gudianum. Altres fonts utilitzades van ser: Ethnica (Ἐθνικά) d'Esteve de Bizanci, l'Epítom de Diogenià d'Heraclea, l'anomenat Lexicon Αἱμωδεῖν, el Ἀπορίαι καὶ λύσεις d'Eulogi, els Epimerismi in Psalmos de Jordi Querobosc, l'Etymologicon d'Orió de Tebes i una col·lecció d'escolis. El compilador de l'Etimologicum Magnum no va ser un simple copista, sinó que va "reorganitzar" hàbilment les notícies recollides, i va ser capaç d'interpretar i modificar també les seves fonts, per tal de crear una obra nova i personal.[1]
L'edició prínceps de l'Etymologicum Magnum va ser impresa a Venècia el 1499, per Zacharias Kallierges.[2]
- ↑ Reitzenstein, R. Geschichte der Griechischen Etymologika. Ein Beitrag zur Geschichte der Philologie in Alexandria und Byzanz. Amsternam: [S.n.], 1964, p. 248-253, 351-352.
- ↑ Layton, Evro. Five centuries of books and manuscripts in Modern Greek. Cambridge, Mass.: Harvard College Library, 1990, p. 39-40. ISBN 9780974396354.