Back يوجينيو لازاريني Arabic Eugenio Lazzarini German Eugenio Lazzarini English Eugenio Lazzarini Spanish Eugenio Lazzarini Finnish Eugenio Lazzarini French Eugenio Lazzarini Italian エウジーニョ・ラッツァリーニ Japanese Eugenio Lazzarini LMO Eugenio Lazzarini Dutch
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 març 1945  (79 anys)Urbino (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de motociclisme, director d'equip | ||
| Esport | motociclisme de velocitat | ||
| Família | |||
| Parents | Ivan Lazzarini, nebot | ||
| Premis | |||
 
| |||
Eugenio Lazzarini (Urbino, 26 de març de 1945) és un ex-pilot de motociclisme italià, dues vegades Campió del Món en la desapareguda categoria de 50cc i una en la de 125cc. Lazzarini debutà en competició internacional durant la temporada de 1969 dins la categoria dels 250cc, amb una Benelli. Guanyà el seu primer Gran Premi amb una Maico, concretament el Gran Premi dels Països Baixos de 1973. La seva carrera al mundial s'allargà 15 temporades.[1]
L'any 2003, el president Ciampi el va nomenar Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana al costat d'uns altres quatre campions del món italians: Giacomo Agostini, Pier Paolo Bianchi, Bruno Ruffo i Carlo Ubbiali.
- ↑ «Eugenio Lazzarini» (en castellà). MotoGP.com.