Back Europa Clipper Afrikaans أوروبا كليبر Arabic Europa Clipper BS Europa Clipper Czech Europa Clipper Danish Europa Clipper German Europa Clipper English Europa Clipper Spanish Europa Clipper Estonian اروپا کلیپر Persian
 | ||
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | sonda planetària i orbitador  | |
| Fabricant | Applied Physics Laboratory, Jet Propulsion Laboratory i Centre de vol espacial Goddard | |
| Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Operador | ||
| NSSDC ID | EUROPA-CL | |
| Núm. SATCAT | 61507 | |
| Llançament | ||
| Data | 14 octubre 2024 | |
| Vehicle de llançament | Falcon Heavy | |
|
| ||
| Punt de sortida | plataforma de llançament 39A | |
| Especificacions | ||
Format per
| ||
| Massa | 6.001 kg 3.241 kg 2.752 kg | |
| Paràmetres orbitals | ||
| Tipus d'òrbita | òrbita heliocèntrica i jovicentric orbit (en)  | |
Instruments Europa Imaging System
Sistema Europa d'imatge d'emissió tèrmica Europa Ultraviolet Spectrograph (en) Mapping Imaging Spectrometer for Europa (en) Europa Clipper Magnetometer (en) Plasma Instrument for Magnetic Sounding (en) Gravity/Radio Science (en) Radar for Europa Assessment and Sounding: Ocean to Near-surface (en) Mass Spectrometer for Planetary Exploration/Europa (en) Surface Dust Analyzer (en) | ||
La missió interplanetària Europa Clipper o Europa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols d'Europa)[1] és un projecte espacial desenvolupat per la NASA, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·lit Europa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planeta Júpiter. El satèl·lit Europa ha estat identificat com un dels llocs del Sistema solar amb possibilitats de contenir vida extraterrestre microbiana.[2][3][4]
La sonda interplanetària es va enlairar el 14 d'octubre de 2024, a bord del coet de SpaceX Falcon Heavy, i s'espera que arribi al sistema de Júpiter el 2030.[5]
La missió continua els estudis realitzats per la sonda espacial Galileu durant els vuit anys en què va orbitar al voltant de Júpiter, els quals van permetre determinar l'existència d'un oceà sota la superfície d'Europa. Els plans per a enviar una sonda a Europa van ser concebuts inicialment amb projectes com ara Europa Orbiter i Jupiter Icy Moons Orbiter, en què una sonda espacial seria col·locada orbitant Europa. No obstant això, aquests plans van ser descartats a causa del fort impacte en l'òrbita d'Europa que té la radiació emesa per la magnetosfera de Júpiter, per això es va decidir que resultaria més segur col·locar la sonda en una òrbita al voltant de Júpiter i dur a terme diversos sobrevols a baixa altura d'aquesta lluna.[6][7] Aquesta missió va ser denominada originalment Europa Clipper i va començar com un projecte conjunt entre el Jet Propulsion Laboratory i el Applied Physics Laboratory.[8]
La sonda ha estat acoblada i construïda per portar un equipament científic de nou instruments proveïts per JPL, APL, Southwest Research Institute, Universitat de Texas, Arizona State University i la Universitat de Colorado a Boulder. Per arribar a Júpiter s'han estudiat dues estratègies diferents: la primera utilitzaria un coet Atlas V 551 per llançar la sonda espacial en una trajectòria que necessitaria diverses assistències gravitatòries de la Terra i de Venus, mentre que la segona faria servir el Space Launch System per llançar la sonda espacial directament cap a Júpiter.[9][10]
- ↑ «Europa Multiple Flyby Mission». National Aeronautics and Space Administration. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2015. [Consulta: 9 juliol 2015].
- ↑ Dreier, Casey «Europa: No Longer a "Should," But a "Must"». The Planetary Society, 12-12-2013.
- ↑ Schulze-Makuch, Dirk; Irwin, Louis N. «Alternative Energy Sources Could Support Life on Europa» (PDF). Departments of Geological and Biological Sciences. University of Texas at El Paso, 2001. Arxivat de l'original el 2006-07-03. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Zabarenko, Deborah «Lean U.S. missions to Mars, Jupiter moon recommended». Reuters, 07-03-2011 [Consulta: 5 febrer 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-07-15. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Europa Clipper - NASA Science» (en anglès americà). [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ Phillips, Cynthia B.; Pappalardo, Robert T. «Europa Clipper Mission Concept:». Eos, Transactions American Geophysical Union, 95, 20, 20-05-2014, pàg. 165–167. DOI: 10.1002/2014EO200002 [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ «Europa Clipper». NASA - JPL, 2015. [Consulta: 8 febrer 2015].
- ↑ Leone, Dan «NASA's Europa Mission Concept Progresses on the Back Burner». Space News, 22-07-2013.
- ↑ Kornfeld, Laurel «Additional $1.3 billion for NASA to fund next Mrs rover, Europa mission». The Space Reported, 04-01-2016 [Consulta: 5 gener 2016]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-01-18. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Kane, Van «A Lander for NASA's Europa Mission». The Planetary Society, 05-01-2016 [Consulta: 5 gener 2016].