Eustatisme

L'eustatisme (es eustatismo; fr eustatisme; en eustatism),^[1] fenomen que es deriva de processos geològics, implica modificacions en els nivells dels oceans. L'augment, anomenat transgressió, resulta de processos com l'acumulació de sediments, la fusió de glaceres, la formació de serralades oceàniques a causa de la tectònica, o canvis en l'isostàsia. La disminució, coneguda com a regressió, pot ser provocada per enfonsaments de conques sedimentàries per efecte de forces tectòniques o per la formació de glaceres.^[2]

L'eustatisme diastròfic crea superfícies d'erosió com a resultat de les oscil·lacions del nivell del mar relacionades amb moviments eustàtics causats per canvis en l'isostàsia, mentre que el glacioeustatisme es deu específicament a la fusió o formació de glaceres.^[2]

En el camp científic de l'estratigrafia, s'usa el terme eustàsia.^[3]

S'anomena glacioeustatisme les fluctuacions del nivell marí, en el conjunt dels oceans, per les modificacions del volum d’aigua de les glaceres continentals. Com a exemple, la glaciació de Würm és eloqüent ja que en aquest període glacial la massa de les aigües marines es van evaporar i successivament es van congelar damunt dels continents, cosa que va fer baixar el nivell del mar uns 120 metres. El tectonoeustatisme fa referència al canvi del nivell mitjà de l’oceà per la variació de la capacitat de les conques oceàniques produïda per moviments diastròfics. El termoeustatisme es refereix al canvi del nivell mitjà de l’oceà per causa de la oscil·lació de la temperatura de l’aigua de la mar i del clima.^[4]