Evangeli dels ebionites

Infotaula de llibreEvangeli dels ebionites
Tipusobra escrita i evangeli apòcrif del Nou Testament Modifica el valor a Wikidata

L'Evangeli dels ebionites o Evangeli dels Dotze és el nom convencional donat pels estudiosos[nota 1] a un evangeli apòcrif conegut només per set cites breus d'una heresiologia, el Panarion, d'Epifani I de Constància.[nota 2] Es va identificar erròniament amb l'Evangeli dels Hebreus, i es va creure que podia ser una versió truncada i modificada l'Evangeli segons Mateu.[1] Els fragments trobats d'aquest Evangeli van servir per una polèmica teològica que assenyalava les inconsistències en les creences i pràctiques d'una secta cristiana jueva coneguda com els ebionites en relació amb la ortodòxia nicena.[nota 3]

Els fragments conservats es deriven d'una harmonia dels evangelis sinòptics, composta en grec amb diverses expansions i compendis que reflecteixen la teologia de l'escriptor. Les característiques distintives inclouen l'absència del naixement virginal i de la genealogia de Jesús; una cristologia adopcionista,[nota 4] en la qual Jesús és elegit per ser el Fill de Déu en el moment del seu baptisme; l'abolició dels sacrificis jueus per Jesús; i una advocació al vegetarianisme.[nota 5]Es creu que va ser creat en algun moment durant la meitat del segle ii[2] en o al voltant de la regió a l'est del riu Jordà.[nota 6] Encara que es diu que l'evangeli era utilitzat pels ebionites durant el temps de l'església primitiva,[nota 7] la identitat del grup o grups que el van utilitzar segueix sent una qüestió de conjectures.[nota 8]

L'Evangeli dels ebionites és un dels diversos evangelis judeocristians, juntament amb l'evangeli dels Hebreus i l'evangeli dels Natzarens; tots van sobreviure només en fragments, recuperats per les cites dels Pares de l'Església. A causa del seu estat fragmentari, les relacions, si hi fossin, entre els evangelis judeocristians i un hipotètic Evangeli hebreu original són incertes i han estat un tema d'investigació acadèmica intensiva.[nota 9] L'evangeli ebionita ha estat rconsiderat diferent dels altres,[nota 10] i s'ha identificat més estretament amb el perdut Evangeli dels Dotze.[nota 11] No mostra dependència de l'Evangeli de Joan i és de naturalesa similar a les paraules de l'Evangeli harmonitzades sobre la base dels evangelis sinòptics utilitzats per Justí Màrtir, encara que és incerta una relació entre ells.[3] Hi ha una similitud entre l'evangeli i un document que figura dins dels Reconeixements clementins (1,27-71), denominats convencionalment pels estudiosos com les Ascensions de Sant Jaume, pel que fa a l'ordre d'abolir els sacrificis jueus. [nota 12]

El llibre Panarion , d'Epifani I de Constància, és la principal font d'informació sobre el Evangeli dels ebionites.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

  1. Koch, 1990, p. 224–5.
  2. Cameron, 1982, p. 103–6.
  3. Petersen, 1992, p. 262.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne