Back إكسو مارس Arabic Екзомарс Bulgarian ExoMars BS ئێگزۆمارس CKB ExoMars Czech ExoMars Danish ExoMars German ExoMars Greek ExoMars English ExoMars Spanish
 Prototip ExoMars rover 3 | |
| Operador | ESA & Roscosmos |
|---|---|
| Contractistes principals | Orbitador: Thales Alenia Space, OHB Astromòbil: Airbus Defence and Space Mòdul de descens: Roscosmos |
| Tipus de missió | Orbitador, 2 mòduls de descens i un astromòbil |
| Data d'inserció orbital | 2017 i 2029 |
| Data de llançament | Març 2016 i 2028 |
| Vehicle de llançament | Dos coets Proton |
| Durada de la missió | Mòdul de descens Schiaparelli EDM: 4 sols Astromòbil: ≥6 mesos Orbitador: diversos anys |
| Lloc web | Programa ExoMars |
| Massa | TGO: 3.130 kg[1] Mòdul de descens Schiaparelli EDM: 600 kg[2] Mòdul de descens: ≈1800 kg Astromòbil: ≈300 kg |
| Font d'energia | TGO: Energia solar Mòdul de descens Schiaparelli EDM: Bateria elèctrica Astromòbil: Energia solar Mòdul de descens rus: TBD |
ExoMars és una missió a Mart a la recerca de biosignatures de vida marciana, passat o present. És una missió d'astrobiologia de l'Agència Espacial Europea (ESA. El programa inclou diversos elements espacials per ser enviats a Mart en dos llançaments. L'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) i un mòdul de descens estacionari EDM anomenat 'Schiaparelli' van ser llançats el 14 de març de 2016 des del cosmòdrom de Baikonur.[3][4] El TGO va lliurar el mòdul estacionari fabricat per l'ESA i llavors va procedir a cartografiar les fonts de metà a Mart i altres gasos, i en fer-ho, ajudar a seleccionar el lloc d'aterratge per a l'astromòbil.[5] El mòdul de descens experimental Schiaparelli es va separar del TGO el 16 d'octubre i va fer les maniobres per aterrar a Meridiani Planum, però es va estavellar a la superfície de Mart.[6]
El juny de 2023, s'havia d'haver lliurat a la superfície de Mart l'astromòbil Rosalind Franklin dins d'un mòdul de descens de Roscosmos anomenat Kazachok[7][8][9] Però el 17 de març de 2022, l'ESA va suspendre la missió a causa de la invasió russa d'Ucraïna.[10] L'abril de 2024 la missió ha rebut nou finançament per restablir la construcció i lliurament de l'astromòbil Rosalind Franklin i la NASA ha acordat amb l'ESA subministrar el llançament, actualment previst per a finals de 2028.[11]
- ↑ Smith, Michael «Presentation to the NRC Decadal Survey Mars Panel - Mars Trace Gas Mission Science Rationale & Concept» (PDF). spacepolicyonline.com, 10-09-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2010 [Consulta: 14 març 2016]. Arxivat 21 de desembre 2010 a Wayback Machine.
- ↑ Taverna, Michael A. «ESA Proposes Two ExoMars Missions». Aviation Week, 19-10-2009 [Consulta: 1r març 2022]. Arxivat 14 de novembre 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-11-14. [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ «ExoMars launch updates» (en anglès). Agència Espacial Europea, 14-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-12. [Consulta: 14 març 2016].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesNYT-20160314 - ↑ Katz, Gregory «2018 mission: Mars rover prototype unveiled in UK». Excite News. AP News, 27-03-2014.
- ↑ Chang, Kenneth «Dark Spot in Mars Photo Is Probably Wreckage of European Spacecraft». The New York Times, 21-10-2016 [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ ESA (2 May 2016). "N° 11–2016: Second ExoMars mission moves to next launch opportunity in 2020". Nota de premsa.
- ↑ Amos, Jonathan «Europe still keen on Mars missions». BBC News, 15-03-2012.
- ↑ de Selding, Peter B. «ESA Ruling Council OKs ExoMars Funding». Space News, 15-03-2012. Arxivat 6 de desembre 2012 at Archive.is
- ↑ «ExoMars suspended» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 17 març 2022].
- ↑ Foust, Jeff. «ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars» (en anglès americà). SpaceNews, 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].