Back ExoMars Trace Gas Orbiter German Trace Gas Orbiter English ExoMars Trace Gas Orbiter Spanish ExoMars Trace Gas Orbiter Estonian ExoMars Trace Gas Orbiter Basque مدارگرد ردیاب گاز اگزومارس Persian Trace Gas Orbiter Finnish ExoMars Trace Gas Orbiter French ExoMars Trace Gas Orbiter Galician מקפת שיירי הגז אקסו מארס HE
  | |||||||||||||
| Tipus de missió | sonda planetària i orbitador | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Agència Espacial Europea Roscosmos | ||||||||||||
| NSSDCA ID | 2016-017A | ||||||||||||
| Núm. SATCAT | 41388 | ||||||||||||
| Durada de la missió | 7 anys (planejat)[1][2] | ||||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||||
| Fabricant | Thales Alenia Space | ||||||||||||
| Massa | 3.755 kg 113,8 kg | ||||||||||||
| Dimensions | 3,2 ( ) × 2 ( ) × 2 ( ) m | ||||||||||||
| Potència | ~2000 W | ||||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||||
| |||||||||||||
| Vehicle de llançament | Proton-M (en)  | ||||||||||||
| Contractista | Centre de Recerca i Producció Astronàutica Estatal Khrúnitxev | ||||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||||
| Orbitador de Mart | |||||||||||||
| Component de la nau | TGO | ||||||||||||
| Inserció orbital | 19 d'octubre de 2016 (planejat) | ||||||||||||
| Mòdul de descens a Mart | |||||||||||||
| Component de la nau | EDM | ||||||||||||
| Data d'aterratge | 19 octubre 2016, 15:24 UTC | ||||||||||||
| Lloc d'aterratge | Meridiani Planum | ||||||||||||
| Telescopi principal | |||||||||||||
| Nom | CaSSIS | ||||||||||||
| Tipus | Tres miralls anastigmàtic | ||||||||||||
| Diàmetre | 13,5 cm | ||||||||||||
| Transponedors | |||||||||||||
| Banda | Banda X UHF band | ||||||||||||
| Freqüència | 390–450 MHz | ||||||||||||
| Potència del TWTA | 65 W | ||||||||||||
| |||||||||||||
| |||||||||||||
L'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) és un orbitador de recerca atmosfèrica i transportador del mòdul de descens Schiaparelli que va ser enviat a Mart el 2016 com a part de la missió ExoMars liderada per l'ESA.[3][4] En la citada missió el TGO va lliurar el mòdul de descens estàtic ExoMars Schiaparelli que es va estavellar amb la superfície de Mart.[5] D'aleshores ençà, el TGO s'ha dedicat a registrar les fonts de metà (CH₄) i altres gasos al planeta roig que podrien ser evidència d'una possible activitat biològica o geològica. Aquesta investigació també ha ajudat a seleccionar el lloc d'aterratge de l'astromòbil Rosalind Franklin que previsiblement serà enviat a Mart a finals de 2028[6] a la recerca de biomolècules i biosignatures.
- ↑ «ExoMars Orbiter and EDM Mission (2016)». ESA, 13-03-2014. [Consulta: 4 setembre 2015].
- ↑ Allen, Mark; Witasse, Olivier. MEPAG June 2011. Jet Propulsion Laboratory, 16 juny 2011. «2016 ESA/NASA ExoMars Trace Gas Orbiter» (PDF)
- ↑ J. L. Vago. Planetary Science Decadal Survey (PDF). ESA, 10 setembre 2009. «Mars Panel Meeting»
- ↑ MEPAG Report to the Planetary Science Subcommittee Author: Jack Mustard, MEPAG Chair. 9 July 2009 (pp. 3)
- ↑ Chang, Kenneth «Dark Spot in Mars Photo Is Probably Wreckage of European Spacecraft». The New York Times, 21-10-2016 [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ Foust, Jeff. «ESA awards contract to Thales Alenia Space to restart ExoMars» (en anglès americà). SpaceNews, 10-04-2024. [Consulta: 11 abril 2024].