Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel
L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions,[ 1] confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.[ 2] [ 3] L'experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d'electrons ; a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X , que els electrons eren difractats per la xarxa cristal·lina .[ 4] [ 5]
↑ «Experiment de Davisson-Germer ». Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ De Broglie , L.V «Waves and quanta » (en anglès). Nature , 112, 1923, pàg. 540..
↑ De Broglie , L.V «Recherches sur la théorie des quanta » (en francès). Annales de Physique , 3, Gener-febrer 1925, pàg. 22-128. Arxivat de l'original el 2021-08-30 [Consulta: 7 desembre 2014].
↑ Davisson , C.J.; Germer , L.H «The Scattering of Electrons by a Single Crystal of Nickel » (en anglès). Nature , 119, 1927, pàg. 558-560.
↑ Davisson , C.J.; Germer , L.H «The Scattering of Electrons by a Single Crystal of Nickel » (en anglès). Phys. Rev. , 30, 6, 12-1927, pàg. 705-742. Arxivat de l'original el 2007-08-22 [Consulta: 7 desembre 2014].