Experiment de Davisson-Germer

Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel

L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions,[1] confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.[2][3] L'experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d'electrons; a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristal·lina.[4][5]

  1. «Experiment de Davisson-Germer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. De Broglie, L.V «Waves and quanta» (en anglès). Nature, 112, 1923, pàg. 540..
  3. De Broglie, L.V «Recherches sur la théorie des quanta» (en francès). Annales de Physique, 3, Gener-febrer 1925, pàg. 22-128. Arxivat de l'original el 2021-08-30 [Consulta: 7 desembre 2014].
  4. Davisson, C.J.; Germer, L.H «The Scattering of Electrons by a Single Crystal of Nickel» (en anglès). Nature, 119, 1927, pàg. 558-560.
  5. Davisson, C.J.; Germer, L.H «The Scattering of Electrons by a Single Crystal of Nickel» (en anglès). Phys. Rev., 30, 6, 12-1927, pàg. 705-742. Arxivat de l'original el 2007-08-22 [Consulta: 7 desembre 2014].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne