L'eyalat de Bagdad (turc otomà: ایالت بغداد, eyālet-i Baġdād; àrab: إِيَالَةُ بَغْدَاد, iyālat Baḡdād) fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534. Va ser creat com a beglerbegi el 1534 i transformat en eyalat després del 1591, condició que van mantenir fins a la reforma administrativa del 1864 quan fou anomenat wilayat. Estava governat per beglerbegs o walis. El wilayat tenia una superfície de 141227 km² i una població d'1.300.000 habitants abans del 1918 (al cens de 1920 foren 1.360.304 habitants). Després de l'administració britànica militar i civil (1917-1920) formà part del mandat britànic de l'Iraq i de l'estat de l'Iraq (govern provisional 1920-1921, regne després de 1921), fins a la creació de la liwa (província) de Bagdad als anys quaranta, junt amb 13 liwes més, i de les que Bagdad, Diwaniya, Diyala, Dulaim, Hilla, Karbala i Kut formaven abans part de l'antic wilayat.