Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Ezio Fortunato Pinza ![]() 18 maig 1892 ![]() Roma ![]() |
Mort | 9 maig 1957 ![]() Stamford (Connecticut) ![]() |
Causa de mort | accident vascular cerebral ![]() |
Formació | Conservatori Giovanni Battista Martini ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, actor de teatre, actor de televisió ![]() |
Activitat | 1926 ![]() |
Gènere | Òpera ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial ![]() |
Veu | Baix ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Segell discogràfic | RCA Victor ![]() |
Participà en | |
Cycle Rossini | |
Il Barbiere di Siviglia – Almaviva, o sia l’inutile precauzione (en) ![]() ![]() |
|
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ezio Fortunato Pinza (Roma (Itàlia), 18 de maig, 1892 - Stamford, Connecticut (Estats Units), 9 de maig, 1957), va ser un cantant d'òpera italià. Pinza posseïa una veu rica, suau i sonora, amb una flexibilitat inusual per a un baix. Va passar 22 temporades a l'Metropolitan Opera House de Nova York, apareixent en més de 750 representacions de 50 òperes. A l'Òpera de San Francisco, Pinza va cantar 26 papers durant 20 temporades de 1927 a 1948. Pinza també va cantar amb gran aclamació a La Scala, Milà i a la Royal Opera House, Covent Garden, Londres.
Després de retirar-se de l'Òpera Metropolitana el 1948, Pinza va gaudir d'una nova carrera a Broadway en el teatre musical, sobretot al South Pacífic, on va crear el paper d'Emile de Becque. Va tenir menys èxit en les seves aparicions a pel·lícules de Hollywood.