FDMA

FDMA, en anglès Frequency Division Multiple Access és un mètode d'accés múltiple per a canals de comunicacions. L'accés múltiple significa que volem compartir el medi entre diversos usuaris i la divisió en freqüència descriu de quina forma volem compartir el canal, en aquest cas situant els usuaris a diferents freqüències en l'espectre ràdio.

En un escenari FDMA la banda de radiofreqüència que usa el nostre sistema és dividida en diversos fragments, cada un dels fragments és proporcionat a un usuari perquè aquest pugui transmetre amb un nivell d'interferències acceptable el seu senyal modulat.^[1]

Un dels sistemes en què s'usa la FDMA és el GSM, el sistema de telefonia mòbil de segona generació europeu que finalment ha arribat a una escala mundial. Aquest es complementa amb un mecanisme que canvia de canal segons les diferents necessitats de la xarxa, conegut en anglès com frequency hopping o "salts en freqüència".

La seva primera aparició en la telefonia mòbil va ser en els equips de telecomunicació de primera generació (anys 1980), sent de baixa qualitat de transmissió i una pèssima seguretat. La velocitat màxima de transferència de dades va ser 240 bauds.