FE-Schrift

FE-Schrift

Estil	sans-serif
Dissenyadors	Karlgeorg Hoefer
Editor/distribuïdor	Bundesanstalt für Straßenwesen
Data de creació	1978-1980
Exemple

La font tipogràfica FE-Schrift^[1] o Fälschungserschwerende Schrift (en alemany) és un tipus de lletra de la famíla sans-serif o de pal sec utilitzada en les noves plaques de matrícula d'Alemanya des del novembre de 2000 a excepció de les plaques utilitzades per als vehicles militars, que encara utilitzen l'antiga font DIN-1451. L'abreviatura FE deriva de l'adjectiu compost fälschungserschwerende que combina el nom Fälschung (falsificació) i el verb erschweren (obstaculitzar).

La motivació per a la creació de la tipografia es va perfilar a finals de 1970 a la llum de les accions terroristes de la Fracció de l'Exèrcit Roig quan es va descobrir que les matrícules amb la font existent, la DIN 1451, era particularment fàcil modificar-ne les lletres mitjançant l'aplicació d'un petit adhesiu o un traç de pintura de color negre. Per exemple, era fàcil transformar una P en una R o una B, un 3 en un 8, o una L o F en una E. La modificacions de les plaques amb la font FE-Schrift són una mica més difícils, ja que també requereixen la modificació del fons de la placa de color blanc reflectant, fet que fa que es distingeix fàcilment a una certa distància i en particular a la nit.

El disseny original d'aquesta tipografia fou creada per Karlgeorg Hoefer mentre treballava per al Bundesanstalt für Straßenwesen (Institut de Recerca de Carreteres Federal d'Alemanya). La tipografia fou lleugerament modificada en funció dels resultats de les proves que es van portar a terme des de 1978 fins a 1980 a la Universitat de Giessen (Departament de Fisiologia i Psicologia Cibernètica).^[2] Mentre que el tipus de lletra DIN-1451 utilitza una font proporcional, la FE-Schrift és una font d'espai uniforme (amb un espaiat diferent per cadascuna de les lletres i xifres) per millora-ne la llegibilitat per part de les màquines.

La publicació a la legislació alemanya per a l'ús en les plaques de matrícula inclou tres variants:^[3]

• Font normal ("Mittelschrift"): 75 mm d'alt i 47,5 mm d'ample en lletres i 44,5 mm d'ample en xifres.
• Font estreta ("Engschrift"): 75 mm d'alt i 40.5 mm en lletres i 38,5 mm d'ample en xifres.
• Font petita ("verkleinerte Mittelschrift"): 49 mm d'alt i 31 mm d'ample en lletres i 29 mm d'ample en xifres.

El tipus de lletra inclou les vocals amb dièresi perquè aquestes lletres s'utilitzen en les codificacions dels noms de localitats o comtats de matriculació.^[4] La font petita permet col·locar fins a nou caràcters en una placa de mida estàndard de la UE.