FTTH

La tecnologia de telecomunicacions FTTH (de l'anglès Fiber To The Home), també coneguda com a fibra fins a la llar, es basa en la utilització de cables de fibra òptica i sistemes de distribució òptics adaptats a aquesta tecnologia per a la distribució de serveis avançats, com el Triple Play, telefonia, Banda ampla i televisió, a les llars i negocis dels clients. Es tracta del nom d'una tecnologia competidora de les tecnologies xDSL que porta la fibra òptica fins a casa del client. Els costos de desplegament d'aquesta tecnologia són molt elevats i no es justifica més que a les zones denses on la taxa de penetració serà elevada.

Aquesta tecnologia defineix un tipus d'infraestructura de comunicació que permet l'accés a Internet i als serveis associats a la banda ampla de més de 2 gigabit/s en cada sentit, o sigui 100 vegades superior a les tecnologies suportades sobre el parell de coure telefònic. Comparable al coaxial en la seva instal·lació, ja que requereix la costosa col·locació de fibres fins a casa del client, l'FTTH és principalment utilitzat a les zones urbanitzades. La tecnologia és tanmateix ben adaptada a les zones rurals, ja que la fibra òptica ofereix l'avantatge de poder transportar el senyal sense degradació sobre llargues distàncies, contràriament al parell de coure.

La implantació d'aquesta tecnologia està prenent força, especialment en països com els Estats Units i el Japó, on molts operadors redueixen la promoció de serveis ADSL en benefici de la fibra òptica amb l'objectiu de proposar serveis molt atractius de banda ampla per a l'usuari (música, vídeos, fotos, etc.)

La infraestructura de fibra és una garantia de satisfacció en termes d'ús, permetent que els membres d'una llar puguin simultàniament fer servir el telèfon, navegar per Internet i veure una pel·lícula en alta definició per exemple.