Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 agost 1909 ![]() Trieste (Imperi austrohongarès) ![]() |
Mort | 24 febrer 1954 ![]() Roma ![]() |
Residència | Viena (1909–1919) ![]() |
Formació | Universitat de Göttingen (1931–1932) Universitat de Roma La Sapienza (1928–1931) Politècnic de Milà (1926–1928) ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria, matemàtiques, geometria algebraica, història de les matemàtiques, teoria de nombres i topologia ![]() |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1935–1953) Istituto per le applicazioni del calcolo (1933–1954) ![]() |
Professors | Mauro Picone i Francesco Severi ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Giacomo Saban ![]() |
Família | |
Pares | Ruggero Conforto i Irene Vascotto |
Premis | |
Fabio Conforto (Trieste, 13 d'agost de 1909 - Roma, 24 de febrer de 1954) va ser un matemàtic italià.
Va ser escolaritzat a Viena, a on la seva família es va traslladar poc després de néixer ell. Retornats a Trieste després de la Primera Guerra Mundial, va reprendre els estudis secundaris amb dificultat pel seu desconeixement de l'idioma italià. A continuació, va estudiar matemàtiques al Politècnic de Milà i finalment a la universitat de Roma La Sapienza, on es va graduar el 1931.[1] Després d'una estança a la universitat de Göttingen[2] va retornar a Roma va treballar a l'Istituto per le applicazioni del calcolo de Mauro Picone i també va ser professor de la universitat de Roma des de 1939, fins a la seva prematura mort als 46 anys el 1954.
Conforto va ser un dels geòmetres algebraics[3] italians més originals de la seva generació, però també estava interessat en l'anàlisi matemàtica,[4] les funcions abelianes[5] i les matemàtiques aplicades.[6] Va publicar un centenar d'obres, entre llibres i articles científics.[7]