Fair use (en anglès, en català «ús raonable») és un terme de la legislació nord-americana que es fa servir com a argument legal de defensa contra l'acusació de violar els drets d'autor o marques registrades. Si es tracta de marques registrades, els tribunals dels EUA consideren quatre factors per a determinar si és al·legable la defensa d'ús raonable:
En el cas de marques registrades, l'usuari secundari ha de demostrar que no fa servir una marca de nom descriptiu, geogràficament descriptiu o personal, amb el mateix sentit que ho fan les marques registrades, sinó només per descriure els seus propis béns o serveis, o l'origen geogràfic d'aquests, o per nomenar la persona que dirigeix l'empresa.