Per a altres significats, vegeu «Falstaff (desambiguació)». |
Falstaff pintat per Eduard von Grützner | |
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Giuseppe Verdi |
Llibretista | Arrigo Boito |
Llengua original | italià |
Basat en | The Merry Wives of Windsor i Henry IV de Shakespeare (William Shakespeare ) |
Creació | 1890-1893 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | commedia lirica |
Parts | tres |
Durada | 2,75 hores |
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 9 de febrer de 1893 |
Escenari | La Scala de Milà, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 18 d'abril de 1896 |
Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV. S'estrenà amb gran èxit el 9 de febrer de 1893 a La Scala de Milà. A Catalunya s'estrenà el 18 d'abril de 1896 al Gran Teatre del Liceu. És considerada com l'última òpera bufa.
Encara que no tan immensament popular com les obres que immediatament la precedien, Aida i Otello, Falstaff ha estat durant molt de temps una de les favorites dels crítics pel seu refinament melòdic. Fou l'última òpera de Verdi, escrita en la vuitena dècada del compositor, i la segona que era una comèdia de les seves vint-i-sis òperes. Era també la tercera de les seves òperes basada en una obra de Shakespeare, i com la seva primera adaptació del dramaturg anglès, Macbeth, conclou amb una fuga, el Tutto nel mondo è burla.
L'acció es desenvolupa a Windsor (Anglaterra), durant el regnat d'Enric V, a començaments del segle xv. El personatge central té, a més dels inevitables aspectes bufonescos, una dignitat i una intel·ligència natural –hedonista, materialista i cínica– que li atorguen un gran atractiu. L'òpera, que és una gran comèdia sobre les febleses humanes, explica les cruels burles que dues poderoses burgeses de la població anglesa de Windsor preparen a Falstaff i duen a terme en resposta als seus ridículs intents de seducció, amb un inevitable final feliç.