Back حمى غرب النيل Arabic حمى غرب النيل ARZ Qərbi Nil qızdırması Azerbaijani Ліхаманка Заходняга Ніла Byelorussian Ліхаманка Заходняга Нілу BE-X-OLD Западнонилска треска Bulgarian Západonilská horečka Czech Vestnilfeber Danish West-Nil-Fieber German Πυρετός του Δυτικού Νείλου Greek
  | |
| Tipus | infecció vírica i malaltia infecciosa per flavivirus |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i neurologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, enverinament, cefalàlgia, miàlgia, artràlgia, limfadenopatia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, conjuntivitis, exantema, meningitis, meningoencefalitis, encefalitis, signes de meningisme, nàusea i vòmit |
| Exàmens | cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa i ELISA |
| Tractament | tractament simptomàtic, diürètic, reposició de líquids per via intravenosa, corticoesteroide, antiepilèptic i ventilació mecànica |
| Patogènesi | |
| Transmissió patògena | transmissió per mosquits, trasplantament d'òrgan, transmissió placental i transmissió per hemocontacte de patogen |
| Causat per | virus del Nil occidental |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1D46 |
| CIM-10 | A92.3 |
| CIM-9 | 066.3 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D014901 |
| UMLS CUI | C0043124 |
La febre del Nil occidental és una infecció pel virus del Nil occidental, que normalment es transmet pels mosquits.[1] Al voltant del 80% de les infeccions les persones tenen pocs o cap símptoma.[2] Al voltant del 20% de les persones tenen febre, mal de cap, vòmits o erupcions cutànies.[1] En menys de l'1% de les persones es produeix encefalitis o meningitis, amb rigidesa al coll, confusió o convulsions associades.[1] La recuperació pot trigar de setmanes a mesos.[1] El risc de mort entre aquells en els quals es veu afectat el sistema nerviós és d'un 10 per cent.[1]
El virus del Nil occidental (VNO) es transmet normalment pels mosquits que s'infecten quan s'alimenten d'ocells infectats, que sovint són portadors de la malaltia.[1] Rarament el virus es transmet a través de transfusions de sang, trasplantaments d'òrgans o de mare a nadó durant l'embaràs, el part o la lactància materna,[1] però d'altra manera no es propaga directament entre les persones.[3] Els riscos de patir malalties greus inclouen tenir més de 60 anys i tenir altres problemes de salut.[1] El diagnòstic es basa normalment en els símptomes/signes i les anàlisis de sang.[1]
No hi ha cap vacuna humana.[1] La millor manera de reduir el risc d'infecció és evitar les picades de mosquits.[1] Les poblacions de mosquits es poden reduir eliminant les piscines d'aigua estancades, com ara els pneumàtics vells, les galledes, els canals i les piscines.[1] Quan els mosquits no es poden evitar, els repel·lents de mosquits i les mosquiteres redueixen la probabilitat de ser picats.[1][3] No hi ha un tractament específic per a la malaltia; els medicaments per al dolor poden reduir els símptomes.[1]
El virus es va descobrir a Uganda el 1937 i es va detectar per primera vegada a Amèrica del Nord el 1999.[1][3] El VNO s'ha produït a Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica del Nord.[1] Als Estats Units es registren milers de casos a l'any, la majoria es produeixen a l'agost i al setembre.[4] Pot aparèixer en forma de brots.[3] La malaltia greu també pot ocórrer en cavalls, per als quals hi ha una vacuna disponible.[3] Un sistema de vigilància en les aus és útil per a la detecció precoç d'un possible brot humà.[3]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 «General Questions About West Nile Virus» (en anglès americà), 19-10-2017. Arxivat de l'original el 26 octubre 2017. [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ «Symptoms, Diagnosis, & Treatment» (en anglès americà), 15-01-2019. Arxivat de l'original el 26 octubre 2017. [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «West Nile virus», 01-07-2011. Arxivat de l'original el 18 octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
- ↑ «Final Cumulative Maps and Data | West Nile Virus | CDC» (en anglès americà), 24-10-2017. Arxivat de l'original el 27 octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2017].