Back الحمى الصفرا فى بوينس ايرس ARZ Fiebre mariello en Buenos Aires AST Yellow fever in Buenos Aires English Flava febro en Bonaero Esperanto Fiebre amarilla en Buenos Aires Spanish Gulusóttarfaraldur í Buenos Aires Icelandic Febre amarela em Buenos Aires Portuguese Эпидемии жёлтой лихорадки в Буэнос-Айресе Russian
| ||||
| ||||
| Tipus | epidèmia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1852 - 1871 | |||
| Localització | Província de Buenos Aires (Argentina) | |||
| Estat | Argentina | |||
Les epidèmies de febre groga a Buenos Aires (malaltia transmesa pel mosquit Aedes aegypti) van tenir lloc en els anys 1852, 1858, 1870 i 1871 a Buenos Aires (Argentina).[1] La suscitada en aquest últim any va ser un desastre que va matar aproximadament al 8% dels portenys: en una ciutat on normalment el nombre de defuncions diaris no arribava a 20, hi va haver dies en què van morir més de 500 persones,[2] i es va poder comptabilitzar un total aproximat de 14.000 morts per aquesta causa, la majoria immigrants italians, espanyols, francesos i de altres parts d'Europa.[3][4]
En nombroses ocasions la malaltia havia arribat a Buenos Aires en els vaixells que arribaven des de la costa de Brasil, on era endèmica.[1] No obstant això, l'epidèmia de 1871 es creu que hauria provingut d'Assumpció del Paraguai, portada pels soldats argentins que tornaven de la Guerra de la Triple Aliança;[5] ja que prèviament s'havia propagat a la ciutat de Corrientes.[6] En el seu pitjor moment, la població portenya es va reduir a menys de la tercera part, a causa de l'èxode dels que van abandonar la ciutat per intentar escapar del flagell.[1]
Algunes de les principals causes de la propagació d'aquesta malaltia, transmesa pel mosquit Aedes aegypti, van ser:[7]
- la provisió insuficient d'aigua potable;
- la contaminació de l'aigua superficial i subterrània per les deixalles humans;
- el clima càlid i humit a l'estiu;
- l'amuntegament en què vivien, sense que es prenguessin mesures sanitàries per a ells, especialment durant l'epidèmia de 1871, els immigrants europeus de baix nivell higiènic que ingressaven en forma incessant a la zona més meridional de la ciutat;
- els saladeros que contaminaven el Riachuelo (límit sud de la ciutat), el farciment de terrenys baixos amb residus, i els rierols (anomenats «zanjones») que recorrien la ciutat infectats pel que la població llançava en ells.
L'epidèmcia de 1871 va fer prendre consciència a les autoritats de la urgent necessitat de millorar les condicions d'higiene de la ciutat, d'establir una xarxa de distribució d'aigua potable i de construir clavegueram i desguassos.
Un testimoni d'aquesta catàstrofe, de nom Mardoqueo (Mordejai) Navarro, va escriure el 9 d'abril, la següent descripció en el seu diari personal:[8]
| « | Els negocis tancats, carrers deserts. Falten metges, morts sense assistència. Fuig el que pot. Heroisme de la Comissió Popular. | » |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Howlin, Diego. «Vómito Negro, Historia de la fiebre amarilla, en Buenos Aires de 1871» (en castellà). Revista Persona n. 34, 01-10-2004.
- ↑ Scenna, 1967, p. 19.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadespob - ↑ Scenna, 1967, p. 27.
- ↑ Scenna, 1967, p. 12.
- ↑ Alaniz, Rogelio «La fiebre amarilla de 1871» (en castellà). Diario El Litoral, 15-07-2009.
- ↑ Crego, Mabel Alicia. «Historia de la epidemia de fiebre amarilla de 1871» (en castellà). En San Telmo y sus alrededores. Arxivat de l'original el 2014-05-28. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Scenna, 1967, p. 21.