Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1874 ![]() Poznań (Polònia) ![]() |
Mort | 25 febrer 1948 ![]() Basilea (Suïssa) ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Leipzig ![]() |
Ocupació | psicòleg, professor d'universitat, filòsof ![]() |
Ocupador | Universitat de Leipzig Universitat de Buenos Aires Bauhaus ![]() |
Membre de | |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial ![]() |
Felix Krueger (Poznań, 10 d'agost de 1874 - Basilea, 25 de febrer de 1948) va ser un psicòleg alemany.
Va treballar al costat d'Hermann Ebbinghaus a la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg i amb Wundt a la de Leipzig, a qui va succeir ocupant el lloc de Rector.
Al costat de Friedrich Sander va desenvolupar un corrent crític a la psicologia de la Gestalt a partir de la psicologia estructuralista (l'anomenada Escola de Leipzig).[1] La seva visió del concepte científic aplicat a la psicologia està present principalment en els seus assajos "Über Entwicklungspsychologie. Ihre sachliche und geschichtliche Notwendigkeit" ("Psicologia del creixement excessiu. La seva necessitat material i històrica", Leipzig, 1915) i "Zur Psychologie der Gemeinschaft" ("La psicologia de la vida comunitària", 1935).[2]
La psicologia dirigida per Krueger, anomenada Psicologia de la Ganzheit (o Psicologia de la Totalitat) es distingeix d'altres escoles psicològiques com el personalisme crític de William Stern.[3]
Marginat de la vida acadèmica durant el règim nacionalsocialista, es va instal·lar a Basilea, Suïssa, on va morir en 1948.[1]