El Fēngjiàn (封建) era una ideologia política desenvolupada pels filòsofs confucianistes i "legalistes" durant l'últim període de la dinastia Zhou de la Xina antiga, l'estructura social de la qual forma un sistema decentralitzat de govern basat en quatre ocupacions, o "quatre categories de les persones".[1] Els reis Zhou infeudaven les terres als seus amics guerrers i parents, creant amplis dominis de terraa. El sistema Fengjian que van crear destinava a una regió o tros de terra a un individu, establint-lo com a sobirà d'aquella regió. Els vassalls es van rebel·lar finalment contra els reis Zhou, i es van desenvolupar en els seus propis regnes, acabant, per això amb el govern centralitzat de la dinastia Zhou.[2] Com a resultat, la història xinesa, des de la dinastia Zhou o Chou (1046 aC–256 aC) fins a la dinastia Qinha estat considerada un període feudal per molts historiadors xinesos, a causa del costum de l'infeudament de terres, similar al d'Europa. Però alguns erudits han suggerit que el fengjian, en canvi, no té alguns dels aspectes fonamentals del feudalisme.[3][4]
Cada estat era independent i tenia els seus propis impostos i sistemes legals amb una moneda única. Els nobles tenien l'obligació de retre un homenatge regular al seu rei i de proporcionar-li soldats en temps de guerra. Aquesta estructura va tenir un paper important en l'estructura política del Zhou Occidental que estava expandint els seus territoris cap a l'est. En el moment oportú això va propiciar un empoderament dels nobles, que lluitaven entre ells per tenir més poder, fet que provocaria que l'autoritat dels reis Zhou minvés produint la seva caiguda.[5]