Tipus | tumor neuroendocrí, neoplàsia benigna d'òrgan endocrí i malaltia |
---|---|
Especialitat | oncologia i endocrinologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | hipertensió arterial |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | VHL (en) , KIF1B, RET (en) , SDHB (en) , TMEM127 (en) , SDHD (en) , GDNF (en) i MAX (en) |
Classificació | |
CIM-11 | XH3854 |
CIM-10 | D35.0 i C74.1 |
CIM-9 | 227.0, 194.0 i 255.6 |
CIM-O | 8700/0 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0108602 |
OMIM | 171300 i 171300 |
DiseasesDB | 9912 |
MedlinePlus | 000340 |
eMedicine | 379861 i 988683 |
Patient UK | phaeochromocytoma |
MeSH | D010673 |
UMLS CUI | C0031511 i C3149711 |
DOID | DOID:0050771 |
Els feocromocitomes són neoplàsies rares derivades de cèl·lules cromafins de la medul·la suprarenal.[1] Produeixen, emmagatzemen, metabolitzen i solen alliberar catecolamines, però no sempre.[2] Els paragangliomes extra-suprarrenals (sovint descrits com a feocromocitomes extra-suprarrenals)[3] estan estretament relacionats, encara que menys freqüents, amb els tumors originats en els ganglis del sistema nerviós simpàtic i s'anomenen en funció del lloc anatòmic primari d'origen. Molts apareixen a la cavitat abdominal (85%), però també s'originen al tòrax (12%) i a cap i coll (3%). Rarament són multifocals.[4][5] El terme prové del grec phaios (fosc), croma (color), kitos (cèl·lula) i -oma (tumor).