Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1853 ![]() Berna (Suïssa) ![]() |
Mort | 19 maig 1918 ![]() Ginebra (Suïssa) ![]() |
Sepultura | Ginebra ![]() |
President Société des peintres, sculpteurs et architectes suisses (fr) ![]() | |
1908 – 1918 ![]() | |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura, simbolisme i Art nouveau painting (en) ![]() ![]() |
Ocupació | pintor, litògraf, dissenyador, professor d'universitat, artista gràfic ![]() |
Ocupador | Universitat de Ginebra ![]() |
Membre de | |
Moviment | Modernisme i simbolisme ![]() |
Professors | Barthélemy Menn ![]() |
Alumnes | Käthe Loewenthal i Stephanie Guerzoni ![]() |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Berthe Hodler ![]() |
Fills | Hector Hodler ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Ferdinand Hodler (Berna, 14 de març de 1853 - Ginebra, 19 de maig de 1918) va ser un dels pintors suïssos més coneguts del segle xix.
Els seus primers treballs van ser retrats, paisatges i pintures de gènere en estil realista. Més tard va adoptar una forma personal de simbolisme artístic que ell anomenà Paral·lelisme.
Hodler nasqué a Berna.[1] Als 8 anys el pare i dos germans de Hodler moriren de tuberculosi. Als 14 anys Hodler també va perdre la seva mare de la mateixa malaltia.[2] Finalment la tuberculosi va acabar matant tots els seus germans i Hodler va adquirir una consciència poderosa de la mortalitat.[3]
El 1871 viatjà a peu a Ginebra on començà la seva carrera de pintor. Va assistir al Collège de Genève i en el museu copià obres d'Alexandre Calame.[4] El 1873 va ser estudiant al Barthélemy Menn, i investigà els escrits sobre les proporcions de Dürer.[4]
Viatjà a Basilea el 1875, on estudià les pintures de Hans Holbein.[5] Viatjà a Madrid el 1878, on estudià les obres des Ticià, Poussin i Velázquez al Museu del Prado.[4]
El 1884, Hodler conegué Augustine Dupin (1852–1909), qui va ser la seva companya i model. El seu fill, Hector Hodler—qui fundaria l'Associació Universal d'Esperanto el 1908—nasqué el 1887.[6]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kern