Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera

Detall de la coronació de Ferran d'Antequera I al retaule de l'arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas (ca 1410–1415)
Biografia
Naixement	27 novembre 1380 Medina del Campo (Corona de Castella)
Mort	2 abril 1416 (35 anys) Igualada (Corona d'Aragó)
Sepultura	sepulcre de Ferran d'Antequera Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Sobirà de la Corona d'Aragó
28 juny 1412 – 2 abril 1416 ← Martí l'Humà – Alfons el Magnànim → Electe a: Compromís de Casp
Rei de Sardenya
28 juny 1412 – 2 abril 1416
Regent Corona de Castella
1406 – 1415 Juntament amb: Caterina de Lancaster
Pretendent al tron d'Aragó
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	governant, sobirà
Altres
Títol	Infant de Castella Senyor de Sogorb Comte de Barcelona Senyor de Cuéllar Duc de Peñafiel Infant d'Aragó Rei de Còrsega Rei de Sicília Rei d'Aragó Rei de Sardenya Rei de València Rei de Mallorca Comte de Mayorga
Família	Dinastia Trastàmara
Cònjuge	Elionor d'Alburquerque (1393 (Gregorià)–)
Fills	Alfons el Magnànim, Joan el Sense Fe, Enric I d'Empúries, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pares	Joan I de Castella   i Elionor d'Aragó i de Sicília
Germans	Miquel de Castella i Lleó Enric III de Castella
Parents	Pere el Cerimoniós, avi matern Ferran el Catòlic, net Enric II de Castella, avi patern
Cronologia
1416	enfrontament del vectigal
11 novembre 1204	Coronació dels Reis d'Aragó (Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa)

Ferran d'Antequera (castellà: Fernando I de Aragón) (Medina del Campo, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416) dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó,^[a] fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412^[1] - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca aragonès de la dinastia dels Trastàmara, elegit pels nou compromissaris del Compromís de Casp el 1412 després que el seu oncle Martí l'Humà, últim sobirà del Casal de Barcelona, morís sense descendència.

Entre el seu heretatge d'infant de Castella i el patrimoni que li aportà la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els Infants d'Aragó.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.