Ferrara

Ferrara

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Itàlia, ciutat, gran ciutat i cycling city (en)
Localització
44° 50′ 07″ N, 11° 37′ 12″ E / 44.835297°N,11.619865°E / 44.835297; 11.619865
País	Itàlia
Regió	Emília-Romanya
Província	Província de Ferrara
Capital de	Província de Ferrara Departament del Baix Po
Població humana
Població	129.340 (2023) (319,23 hab./km²)
Idioma oficial	italià
Geografia
Superfície	405,16 km²
Altitud	9 m
Limita amb	Baricella Occhiobello Canaro Argenta Poggio Renatico Portomaggiore Vigarano Mainarda Gaiba Voghiera Riva del Po (en) Copparo Bondeno Tresignana (en) Ficarolo Ostellato Masi Torello Stienta
Patrocini	Sant Jordi
Organització política
Membre de	Aliança per el medi ambient (2003–)
Identificador descriptiu
Codi postal	44121–44124
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0532
Identificador ISTAT	038008
Codi del cadastre d'Itàlia	D548
Altres
Agermanament amb	Giessen Soroca Craiova ../... 30+
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1995 (19a Sessió)
Identificador	733bis-001
Lloc web	comune.fe.it

Ferrara (Fràra ['fra:ra] en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya. L'any 2007 tenia 133.591 habitants.

Situada a la plana d'Emilia, a la vora del Po de Volano —que separa la ciutat del burg medieval de Sant Giorgio i delimita la frontera amb els nous assentaments contemporanis al sud de la muralla—, la ciutat té una estructura urbanística que es remunta al segle xiv, quan era governada per la família dels Este. Ferrara viu la seva edat d'or a la baixa edat mitjana i el Renaixement, sota el govern de la família Este, època en què es transforma en un centre artístic de gran importància, no només a italià sinó també a nivell europeu, i arriba a rebre personalitats com Ludovico Ariosto i Torquato Tasso, Nicolau Copèrnic i Paracelsus, Andrea Mantegna i Tiziano, Pico della Mirandola i Pietro Bembo.

Ferrara és un dels quatre caps de província italians (amb Bergamo, Lucca i Grosseto) que tenen el centre històric totalment envoltat d'una muralla que s'ha mantingut gairebé intacta al llarg dels segles.^[1] El disseny de Biagio Rossetti la va convertir en la primera ciutat moderna d'Europa, de la qual cosa se'n deriva —en gran part— el reconeixement del centre històric, el 1995, com a Patrimoni Mundial de la Humanitat,^[2] ampliat el 1999 al Delta del Po.^[3] Ferrara, amb Ravenna i Pisa, és també una de les primeres città del silenzio esmentades en els Laudi de Gabriele D'Annunzio.

Ferrara és una antiga seu universitària (Università degli Studi di Ferrara) i seu arquebisbal (Arxidiòcesi de Ferrara-Comacchio). És seu d'importants centres culturals: la Pinacoteca Nazionale del Palazzo dei Diamanti, la seu de la Fondazione Ermitage Italia, el Museo Archeologico Nazionale, el Museo del Risorgimento e della Resistenza, el Museo d'arte moderna e contemporanea Filippo de Pisis, el Museo della Cattedrale, el Museo Giovanni Boldini i molts altres museus.