Figures de Lichtenberg

Les figures de Lichtenberg (Lichtenberg-Figuren, o Lichtenberg Dust Figures) són imatges produïdes per descàrregues elèctriques ramificades, arborescents, que de vegades es formen sobre la superfície o a l'interior de materials aïllants (dielèctrics).^[1] Es diuen així pel físic alemany Georg Christoph Lichtenberg, qui inicialment les va descobrir i les va estudiar.^[1] Al començament ell va pensar que aquestes formes característiques podrien ajudar a revelar la naturalesa dels "fluids" elèctrics positiu i negatiu, com s'imaginava l'electricitat en aquesta època.^[2] En 1777 Lichtenberg va construir un gran electròfor capaç de generar altes tensions d'electricitat estàtica mitjançant un procés d'inducció elèctrica. Després de produir una descàrrega d'alta tensió sobre un punt de la superfície d'un material aïllant, Lichtenberg feia visibles els patrons radials arborescents mitjançant pólvores acolorides que es fixaven sobre les càrregues electroestàtiques. Després pressionava fulles de paper en blanc sobre les figures ramificades, la qual cosa les transferia al paper i li permetia conservar-les. Així va descobrir el principi bàsic que després s'empraria en les fotocopiadores i impressores per xerografia.^[3] Aquest descobriment també va ser l'inici de l'actual Física del plasma.

Encara que Lichtenberg només va estudiar les figures bidimensionals que es produïen en la superfície dels dielèctrics, els moderns investigadors de les altes tensions estudien les figures (arborescències elèctriques) de dues i tres dimensions, sobre i dins dels materials aïllants. Les figures de Lichtenberg ara també s'empren com a exemples de fractals.