Malaltia objecte | vulvovaginitis candidòtica, muguet oral, coccidioidomicosi, candidosi mucocutània crònica, blastomicosi, candidosi, criptococcosi, histoplasmosi, micosi, candidiasi esofàgica, infecció urinària, meningitis criptocòccica i vulvovaginitis candidòtica |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | azole |
Codi ATC | D01AC15 i J02AC01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C13H12F2N6O |
Massa molecular | 306,104 Da i 306,104065444 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 86386-73-4 |
PubChem (SID) | 3365 |
DrugBank | DB00196 |
ChemSpider | 3248 |
UNII | 8VZV102JFY |
KEGG | D00322 |
ChEBI | 46081 |
ChEMBL | CHEMBL106 |
PDB ligand ID | TPF |
AEPQ | 100.156.133 |
El fluconazole és un medicament antifúngic utilitzat per a una sèrie d'infeccions per fongs.[1] Això inclou candidiasi, blastomicosi, coccidioidomicosi, criptococcosi, histoplasmosi, dermatofitosi i pitiriasi versicolor.[1] També s'utilitza per prevenir la candidiasi en aquells que tenen un alt risc, com ara després d'un trasplantament d'òrgans, nadons amb baix pes al néixer i aquells amb recompte baix de neutròfils en sang.[1] S'administra per via oral o per injecció en vena.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen vòmits, diarrea, erupció cutània i augment dels enzims hepàtics.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure problemes hepàtics, prolongació del QT i convulsions.[1] Durant l'embaràs pot augmentar el risc d'avortament mentre que les dosis grans poden causar trastorns congènits.[2][1] El fluconazole forma part de la família dels antifúngics azòlics.[1] Es creu que funciona afectant la membrana cel·lular fúngica.[1]
El fluconazole es va patentar el 1981 i va entrar en ús comercial el 1988.[3] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[4] A Espanya està comercialitzat com EFG, Diflucan i Loitin.[5]