Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent. A causa d'això, la trajectòria d'una partícula es pot predir fins a una certa escala, a partir de la qual la seva trajectòria és impredictible, més precisament caòtica.
Una turbulència en la dinàmica de fluids és un règim fluid caracteritzat per canvis caòtics o estocàstics de les seves propietats. Això inclou un baix moment de difusió, un alt moment de convecció i una ràpida variació de la pressió i la velocitat en l'espai el temps. El premi Nobel Richard Feynman descriu la turbulència com "el problema més important sense resoldre's de la física clàssica."[1] El flux que no és turbulent s'anomena flux laminar.
Les primeres explicacions científiques de la formació del flux turbulent procedeixen d'Andrei Kolmogórov i Lev D. Landau (teoria de Hopf-Landau), encara que la teoria modernament acceptada de la turbulència va ser proposada el 1974 per David Ruelle i Floris Takens.
Tot i que no hi ha cap fórmula que relacioni el nombre de Reynolds i la turbulència, els fluxos amb alt nombre de Reynolds passen a ser turbulents, mentre que els que el tenen baix normalment romanen laminars.