Biografia | |
---|---|
Naixement | 920 ![]() Tours (França) ![]() |
Mort | 11 novembre 960 (Gregorià) ![]() Tours (França) ![]() |
Comte d'Anjou | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | feudatari ![]() |
Altres | |
Títol | Comte d'Anjou ![]() |
Família | Ingelgerians ![]() |
Cònjuge | Gerberga Roscil·la de Blois ![]() |
Fills | Adelaida d'Anjou ( ![]() Guy d'Anjou ( ![]() Jofré I Grisegonelle ( ![]() Ermengarde-Gerberga d'Anjou ( ![]() ![]() |
Pares | Folc I el Roig ![]() ![]() |
Germans | Roscil·la d'Anjou (hipòtesi) ![]() |
![]() ![]() |
Folc II el Bo fou comte d'Anjou. Va succeir al seu pare Folc I el Roig. La seva mare fou Roscil·la de Loches.
Se l'esmenta per primer cop en un diploma del seu pare de l'any 929 junt amb el seu germà Guiu. Estava casat amb Gerberga, filla del vescomte Ratburnus I de Vienne i neta del vescomte Beril·ló I de Vienne, casat amb una filla de Bosó I de Provença. L'agost del 941 apareix com a signant en un diploma patern i poc després el pare va morir i Folc II el va succeir. Aliat als robertians fou tradicionalment oposat als comtes de Blois.
El 952 es va morir Alan II Barbatorta, comte de Nantes, i llavors Tibau o Teobald I de Blois es va casar amb Leudegarda de Vermandois, vídua de Guillem I de Normandia, però el duc normand Ricard, que era fill de Guillem però no de Leudegarda, odiava a la seva madrastra, i Tibau va haver de buscar aliats contra els normands; les aliances es van capgirar i Tibau va convèncer a Folc II de casar-se en segones noces (Gerberga havia mort el 853) amb la vídua i segona dona d'Alan Barbatorta, germana de Tibau, el que implicava la regència (en nom del jove Drogó de Bretanya) del comtat de Nantes amb Mauges, Herbauges i Tiffauges (conquerides per Alan al comte de Poitou), i a canvi Folc li cedia a Tibau el senyoriu de Saumur (Tibaud de Blois fou nomenat també vescomte de Tours i el 958 comte de Tours).
Folc va tenir sort i el comte de Nantes, Drogó (que devia ser el seu net) va ser assassinat (les sospites recauen sobre el mateix Folc) i es va fer amo del comtat on va designar com a comte a Hoel I, un bastard d'Alan. Després Folc es va apoderar de Meron, al sud del Loire, que pertanyia al comte de Poitiers (o Poitou).
va deixar fama de príncep cultivat, poeta i artista. És esmentat per darrer cop el 958 en una assemblea al país de Veron reagrupant els comtes de Blois, d'Anjou i els senyors bretons. Va morir el 960 o poc abans i el va succeir el seu fill gran Jofré I Grisegonelle