Tipus | àlbum d'estudi ![]() | ||
---|---|---|---|
Artista | Alphaville ![]() | ||
Publicat | 27 setembre 1984 ![]() | ||
Gènere | new wave i synthpop ![]() | ||
Durada | 43:12 ![]() | ||
Llengua | anglès ![]() | ||
Discogràfica | WEA ![]() | ||
Format | LP i estríming de música ![]() | ||
Pistes | |||
Cronologia | |||
| |||
Forever Young, és el primer àlbum del grup alemany de synthpop Alphaville.[1] Editat el 1984 pel cantant Marian Gold i produït per Dieter Meier, conté deu cançons que van tenir un succés rotund que els va catapultar cap a la fama.
Les «himnes generacionals» «Forever Young» (‘per sempre jove’) i «Big in Japan» (‘famós al Japó) els van convertir en un dels grups més destacats de la dècada de 1980.[2] «Big in Japan» era una paròdia, no sense autoironia, dels cantants alemanys que estimen més cantar en anglès, amb l'il·lusió de fer-se famosos en altres països. El succés d'Alphaville al Japó va ser més aviat modest, a Suïssa, Suècia i als Estats Units ans al contrari va ser el número u.[3] L'àlbum va guanyar discs d'or i de platí arreu a Europa.[4]
El 2014, Ana Torroja del grup Meccano va fer una versió de la cançó que va donar el títol a l'àlbum, «Per sempre més» per a la Marató de TV3.[5] El 2019 va fer un primer concert a Barcelona.[6]