Back Mier Afrikaans Ameisen ALS ጉንዳን Amharic Kakonah AMI Formicidae AN Ǣmette ANG Atat ANN पिपरी ANP نمل Arabic ܫܘܫܡܢܐ ARC

Formigues

Infotaula d'ésser viuFormigues
Formicidae Modifica el valor a Wikidata

Iridomyrmex purpureus
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Període
Cretaci - recent[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
SuperfamíliaFormicoidea
FamíliaFormicidae Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1809
Nomenclatura
Epònimtall i Formica Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies
Cladograma de les formigues

Les formigues, conegudes també pel seu nom científic de formícids (Formicidae), són una família d'himenòpters apòcrits de la superfamília dels vespoïdeus (Vespoidea). Són insectes eusocials (viuen en societats amb castes i tenen divisió del treball). Evolucionaren d'avantpassats vespoïdeus durant el Cretaci. Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura que forma una cintura esvelta, el pecíol. La branca de l'entomologia que les estudia és la mirmecologia.

Les formigues evolucionaren d'avantpassats vespoïdeus al període Cretaci mitjà, fa entre 130 i 110 milions d'anys, i es diversificaren després de l'expansió de les plantes amb flor (angiospermes).[3] La família Formicidae consta de 16 subfamílies, 346 gèneres i 14.167 espècies descrites.[4] La diversitat més gran es troba als tròpics.

Les formigues formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars depredadors que viuen en petites cavitats naturals fins a colònies altament organitzades que poden ocupar grans territoris i que consisteixen en milions d'individus, en gran part femelles estèrils que formen castes d'obreres, soldats, o altres grups especialitzats. Les colònies també tenen alguns mascles fèrtils i una o més femelles fèrtils anomenades «reines». A vegades es descriuen les colònies com un superorganisme perquè les formigues semblen actuar com una única entitat, treballant col·lectivament per mantenir la colònia.[5]

Les formigues han colonitzat gairebé totes les masses terrestres de la Terra. Els únics indrets que manquen de formigues nadiues són les illes remotes. Les formigues habiten en la majoria d'ecosistemes, i formen el 15-20% de la biomassa animal terrestre.[6] El seu èxit ha estat atribuït a la seva organització social i a la capacitat de modificar els seus hàbitats, extreure recursos i defensar-se. La seva llarga coevolució amb altres espècies ha dut a relacions mimètiques, comensals, parasitàries i mutualistes.[7]

Les societats de formigues tenen un repartiment del treball, la comunicació entre individus, i la capacitat de resoldre problemes complexos.[8] Aquests paral·lelismes amb les societats humanes han estat durant molt de temps una inspiració i un tema d'estudi. Moltes cultures humanes utilitzen les formigues com a aliment, medecines i rituals. Algunes espècies són valorades com a agents de control biològic.[9] Tanmateix, la seva capacitat d'explotar recursos provoca que les formigues entrin en conflicte amb els humans, car poden danyar conreus i envair edificis. Algunes espècies, com ara Solenopsis invicta, són considerades espècies invasores, ja que es poden estendre ràpidament a noves àrees.[10]

  1. ↑ Barden i Grimaldi, 2016, p. 515.
  2. ↑ Ward, Philip S «[http://www.mapress.com/zootaxa/2007f/zt01668p563.pdf Phylogeny, classification, and species-level taxonomy of ants (Hymenoptera: Formicidae)]» (PDF). Zootaxa, 1668, 2007, p. 549-563.
  3. ↑ Wade, Nicholas «Taking a Cue From Ants on Evolution of Humans». New York Times, 15-07-2008 [Consulta: 23 desembre 2013].
  4. ↑ «Formicidae - AntCat» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2023].
  5. ↑ Oster GF, Wilson EO. Caste and ecology in the social insects. Princeton University Press, Princeton, 1978, p. 21-22. ISBN 0691023611. 
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades schultz
  7. ↑ Hölldobler & Wilson (1990), pàg. 471
  8. ↑ Dicke E, Byde A, Cliff D, Layzell P «An ant-inspired technique for storage area network design». Proceedings of Biologically Inspired Approaches to Advanced Information Technology: First International Workshop, BioADIT 2004 LNCS 3141. A. J. Ispeert, M. Murata & N. Wakamiya, 2004, p. 364–379.
  9. ↑ Hölldobler & Wilson (1990), pàg. 619–629
  10. ↑ «Pest Notes: Ants (Publication 7411)». University of California Agriculture and Natural Resources, 2007. [Consulta: 5 juny 2008].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne