Forts dels turons del Rajasthan | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Àrea protegida | |||
Característiques | ||||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 736 ha zona tampó: 3.460 ha | |||
Fort | ||||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Rajasthan (Índia) | |||
| ||||
Format per | Chittorgarh Fort (en) Gagron Fort (en) Amber Ranthambor Khumbalgarh Jaisalmer Fort (en) | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
Data | 2013 (37a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii) | |||
Identificador | 247rev | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Chittorgarh Fort | ||||
Data | 2013 (37a Sessió) | |||
Identificador | 247rev-001 | |||
Monument d'Importància Nacional | ||||
Chittorgarh Fort | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Khumbalgarh | ||||
Data | 2013 (37a Sessió) | |||
Identificador | 247rev-002 | |||
Monument d'Importància Nacional | ||||
Khumbalgarh | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Ranthambor | ||||
Data | 2013 (37a Sessió) | |||
Identificador | 247rev-003 | |||
Monument d'Importància Nacional | ||||
Ranthambor | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Gagron Fort | ||||
Data | 2013 (37a Sessió) | |||
Identificador | 247rev-004 | |||
State Protected Monument | ||||
Gagron Fort | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Amber | ||||
Data | 2013 (37a Sessió) | |||
Identificador | 247rev-005 | |||
State Protected Monument | ||||
Amber | ||||
| ||||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Jaisalmer Fort | ||||
Data | 2013 (37a Sessió) | |||
Identificador | 247rev-006 | |||
Monument d'Importància Nacional | ||||
Jaisalmer Fort | ||||
Els forts dels turons del Rajasthan, situats en el nord de l'Índia són diverses construccions defensives de l'estat indi del Rajasthan, declarades per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l'any 2013. Els forts es troben principalment en la serralada Aravalli i es van construir entre els segles V i XVII-XVIII.[1]