![]() | |
Malaltia objecte | infecció per Escherichia coli, infecció urinària i cistitis ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B per a l'embaràs als EUA ![]() |
Via | via oral i teràpia intravenosa ![]() |
Grup farmacològic | fosfomicina ![]() |
Codi ATC | J01XX01 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C3H7O4P ![]() |
Massa molecular | 138,008 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 23155-02-4 ![]() |
PubChem (SID) | 446987 ![]() |
IUPHAR/BPS | 10813 ![]() |
DrugBank | DB00828 ![]() |
ChemSpider | 394204 ![]() |
UNII | 2N81MY12TE ![]() |
KEGG | D04253 ![]() |
ChEBI | 28915 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL1757 ![]() |
PDB ligand ID | FCN ![]() |
AEPQ | 100.041.315 |
La fosfomicina és un antibiòtic que s'utilitza principalment per tractar les infeccions del tracte urinari inferior.[1] No és indicat per a infeccions renals.[1] Ocasionalment s'utilitza per a infeccions de pròstata.[1] Generalment es pren per via oral.[1] Està comercialitzat a Espanya com a EFG i Monurol.[2]
Els efectes secundaris comuns inclouen diarrea, nàusees, mal de cap i infeccions vaginals per llevats.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure anafilaxi i diarrea associada a Clostridioides difficile.[1] Tot i que no s'ha trobat que l'ús durant l'embaràs sigui perjudicial, aquest ús no es recomana.[3] Una dosi única quan la lactància sembla segura.[3] La fosfomicina actua interferint amb la producció de la paret bacteriana.[1]
La fosfomicina es va descobrir el 1969 i es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1996.[1][4] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[5] L'Organització Mundial de la Salut classifica la fosfomicina com d'important per a la medicina humana.[6] Està disponible com a medicament genèric.[7] Originalment era produït per certs tipus de Streptomyces, encara que ara es fa químicament.[4]