Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 maig 1922 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 7 febrer 2009 ![]() Barcelona ![]() |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Filòsof, Teòleg |
Ocupador | Universitat de Barcelona ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables Sobre la esencia del conocimiento, Cuestiones de fundamentación, Historia de la filosofía medieval, Tomás de Aquino. Un pensamiento siempre actual y renovador, San José, Patriarca del Pueblo de Dios, La tradición catalana en el siglo XVIII ante el Absolutismo y la Ilustración | |
Estudiant doctoral | Xavier Antich i Valero ![]() |
Francesc Canals i Vidal (Barcelona, 30 de maig de 1922 - ibídem, 7 de febrer de 2009) fou un filòsof i teòleg català, professor de la Universitat de Barcelona.
En la seva obra, defensà la importància de la síntesi filosòfica de Sant Tomàs d'Aquino per a l'època actual; per la seva revaloració de la metafísica de l'ésser en Sant Tomàs, principalment en les qüestions sobre l'essència del coneixement, se'l considera un dels màxims representants del tomisme, ja que estigué vinculat a l'Escola tomista de Barcelona.
Canals va doctorar-se en filosofia a Madrid el 1952, en dret a Barcelona el 1956 i en teologia també a Barcelona el 1981. En la seva activitat docent, fou professor encarregat de teoria del coneixement a la Universitat de Barcelona (1956-1966), catedràtic de filosofia de l'Institut Jaume Balmes (1958-1967) i catedràtic de metafísica (ontologia i teodicea) de la Universitat de Barcelona, des de 1967 fins a la seva jubilació el 1988.