Back فرانشيسكو كافالي Arabic فرانشيسكو كافالى ARZ Françesko Kavalli Azerbaijani Франчэска Кавалі Byelorussian Франческо Кавали Bulgarian Francesco Cavalli Czech Francesco Cavalli Danish Francesco Cavalli German Francesco Cavalli English Francesco Cavalli Esperanto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1602  Crema (Itàlia) | ||
| Mort | 14 gener 1676 (73 anys) Venècia (Itàlia) | ||
| Mestre de capella basílica de Sant Marc | |||
| 1668 – 1676 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Cremona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | organista, mestre de capella, compositor d'òpera, compositor | ||
| Activitat | 1616 - | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Professors | Claudio Monteverdi | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pare | Giovanni Battista Caletti | ||
     
 | |||
Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià. En realitat, el seu vertader nom era Pier Francesco Caletti Bruni i el pseudònim que utilitzava corresponia al nom d'un noble venecià que era el seu benefactor.
Deixeble del pare Giovanni Battista, organista de la catedral de Crema, va viatjar a Venècia el 1616 on va entrar en el cor de la basílica de San Marc com a cantor (tenor), va ser alumne de Monteverdi i va obtenir el lloc de segon organista el 1640. Una mica més tard va assumir les funcions d'organista de l'església dels Sant Joan i Sant Pau.[1]
El 1639 va començar a escriure per a l'escena lírica, i el mateix any va ser representada al Teatre San Cassiano Le nozze di Teli e di Peleo, la primera òpera veneciana de la qual s'ha conservat la música. A partir de llavors va compondre amb regularitat per als teatres venecians. Algunes de les seves obres també van ser interpretades en altres ciutats: L'Egisto (Viena, 1643 i París, 1646), Il Giasone (París, 1649, considerada la més popular), L'Orione (Milà, 1653). Mazarino li va encarregar una òpera per a l'obertura del Teatre de les Teuleries (anomenat també la Sala de les Màquines, la salle des Machines), construït per Gaspare Vigarani al Palau de les Teuleries, pel que va viatjar a París, on va començar a compondre Ercole amante. El 22 de novembre d'aquell mateix any, el seu Xerse, estrenada a Venècia el 1654, va ser representada a la Gran Galeria del Louvre, amb ballets de Lully. La inauguració del teatre es va retardar i la representació d'Ercole amante es va demorar, sent estrenada sense gran èxit, el febrer de 1662 després de la mort de Mazarino. Després d'això Cavalli va tornar a Venècia on es va dedicar principalment a la música religiosa.[1]
L'11 de gener de 1665, va ser nomenat primer organista de San Marc al costat del també organista i company seu Pietro Andrea Ziani, i tres anys més tard va succeir a G. Rovetta com a mestre de capella de la basílica, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Cavalli és probablement el compositor més important de la seva generació referent a l'òpera pública, llavors en ple desenvolupament. Contràriament a Claudio Monteverdi que disposava per a les seves obres d'orquestres molt proporcionades i amb tota classe d'instruments, les òperes de Cavalli utilitzaven orquestres molt reduïdes, principalment amb instruments de corda, a causa dels mitjans limitats de les òperes públiques.
Fou mestre de la compositora i cantant d'òpera veneciana Barbara Strozzi.
El compositor Taddeo Wiel (1849-1920) publica un molt bon estudi sobre la tasca musical de Cavalli, però després de la seva mort la seva obra va anar caient gradualment en l'oblit fins que a partir de la segona meitat del segle xx, el creixent interès en l'òpera barroca ha permès redescobrir la seva figura, tot i que les òperes de Cavalli no se solen representar però si que se'n fan enregistraments.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1.