Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 febrer 1822 Birmingham (Anglaterra) |
Mort | 17 gener 1911 (88 anys) Haslemere (Anglaterra) |
Sepultura | Claverdon (en) |
Residència | Regne Unit |
Nacionalitat | Anglesa |
Formació | King’s College London Cambridge University King Edward's School of Birmingham |
Director de tesi | William Hopkins |
Es coneix per | Eugenèsia Regressió sobre la mitjana Desviació estàndard Anticicló Mapes del temps |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de la probabilitat i antropologia |
Ocupació | Estadística, Eugenèsia Antropologia, Meteorologia Sociologia |
Organització | Meteorological Council Royal Geographical Society |
Membre de | |
Alumnes | Karl Pearson |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Karl Pearson |
Família | |
Cònjuge | Louisa Jane Butler (1853–valor desconegut) |
Pares | Samuel Tertius Galton i Frances Anne Violetta Darwin |
Germans | Emma Sophia Galton Lucy Harriott Galton Elizabeth Anne Galton Erasmus Galton Millicent Adele Galton Darwin Galton |
Parents | Charles Darwin, cosí |
Premis | |
Lloc web | galton.org |
Sir Francis Galton (Sparbrook, Birmingham, 16 de febrer del 1822 – Haslemere, Surrey, 17 de gener del 1911),[1] FRS, va ser un estadístic victorià, progressista, polímat, sociòleg, psicòleg, antropòleg, eugenista, explorador, geògraf, inventor, meteoròleg.[2][3]
Galton va publicar més de 340 articles i llibres. També va crear el concepte estadístic de correlació i va estendre l'ús de la regressió sobre a la mitjana. Va ser el primer a aplicar mètodes estadístics per a l'estudi de les diferències humanes i l'herència de la intel·ligència, i va introduir l'ús de qüestionaris i enquestes per recollir dades sobre les comunitats humanes, que necessitava per a obres genealògiques i biogràfiques i pels seus estudis antropomètrics.
La seva formació fou autodidacta. Rebutjà la teoria biològica de la pangènesi. En matemàtica, destacà per establir o ampliar els conceptes estadístics de la línia de regressió, distribució normal i la correlació. No va ocupar cap càtedra universitaria i moltes de les seves investigacions les va fer pel seu compte. Va rebre el reconeixement a la seva tasca als 87 anys quan va ser nomenat "Sir". Hom nomenà el gènere de flors Galtonia en honor seu.
Va ser un pioner en l'eugenèsia, encunyant el terme[4] i la frase "innat o adquirit"[5] El seu llibre “Hereditary Genius” (1869) va ser el primer intent científic social per estudiar el geni i la grandesa.[6]
Com a investigador de la ment humana, que va fundar la psicometria (la ciència del mesurament de les facultats mentals) i la psicologia diferencial. Va idear un mètode de classificació de les empremtes dactilars que van resultar útils en la ciència forense. També va dur a terme la investigació sobre el poder de l'oració, concloent que no en tenia cap, ja que els seus efectes sobre la longevitat dels que pregaven eren nuls.[7] Va estendre la seva recerca sobre els principis científics de diversos fenòmens fins i tot al mètode òptim per fer te.[8]
Com iniciador de la meteorologia científica, va crear el primer mapa del temps, va proposar una teoria dels anticiclons, i va ser el primer a establir un registre complet dels fenòmens climàtics de curt termini a escala europea.[9] També va inventar el xiulet de Galton per provar la capacitat auditiva diferencial.[10]
Cosí de Charles Darwin, va aplicar els seus coneixements a diversos camps, en especial a l'estudi de l'ésser humà i les seves diferències individuals.
En psicologia als darrers anys del segle xix a Europa, hi havia dos tradicions metodològiques; la experimental i la correlacional. Francis Galton pertany a la tradició correlacional que consisteix en registrar el comportament dels individus i d'altres variables (personals o entorn sociocultural) per veure com varien conjuntament. Aquestes correlacions ens indiquen una associació empírica i real de les variables, ens diu si son causals o que poden compartir causes comunes. Aquesta disciplina a diferencia de la experimental s'ocupa de les diferències individuals (la intel·ligència, els trets de personalitat, les motivacions, etc.).
El 1901, juntament amb Karl Pearson i Walter Weldon van fundar la revista científica Biometrika.[2]
El 1908, li fou atorgada la medalla Darwin-Wallace de la Societat Linneana de Londres.