Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 maig 1626 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 11 març 1634 ![]() Isasi Jauregia (Markeskua) (Guipúscoa) (en) ![]() ![]() |
Sepultura | Panteó d'Infants ![]() |
Família | |
Pares | Felip IV de Castella ![]() ![]() |
Francisco Fernando de Austria (?, 15 de maig de 1626 - Eibar, 11 de març de 1634) va ser un fill natural de Felip IV, mort en la infància.
Nascut el 15 de maig de 1626, va ser fill natural de Felip IV.[1] Es desconeix qui va ser la seva mare, només que era un fill de joventut que va tenir quan estava casat amb Isabel de Borbó.[2] El nen era conegut com Charelo.[3] Hi ha diverses teories sobre la maternitat del nen: que era fruit d'una relació amb la filla del comte de Chirel,[1] però d'altres el relacionen amb La Charela, germana del noble Alfonso Enríquez, mort a Flandes el 1634, o també amb Chiarella, diminutiu del nom Chiara, que en italià és Clara.[3] Algun autor, en canvi, cita com a mare a la reina,[4] cosa que no recull cap altre autor, que o bé diuen que és fill natural del rei,[2] és a dir, il·legítim, o simplement citen el monarca com a pare, sense especificar, i en tots ells atribuint el títol d'infant.[5][6][7][8]
Es considera que va ser un dels fills il·legítims més estimats per Felip IV.[9] L'1 de juny de 1630, des de Madrid es va lliurar despatx per lliurar la persona de Francisco Fernando al noble Juan de Isasi y Idiáquez, cavaller de l'orde de Sant Jaume, natural d'Eibar,[8] on era propietari d'una casa-torre, perquè s'encarregués de tenir cura de la persona i de l'educació del nen.[5][6] Allà va viure l'infant fins a la seva mort amb 8 anys, l'11 de març de 1634,[6][8] tot i que altres fonts diuen que va morir el dia següent.[2][7] La notícia es va saber a Madrid al cap de poc, el dia 17,[10] i malgrat el seu origen il·legítim es va ordenar el trasllat del seu cos per ser enterrat al monestir d'El Escorial.[2][9] El monarca va autoritzar el lliurament a través del seu secretari, Pedro de Villanueva, i va ordenar al seu majordom, Martín Abarca de Bolea, i al bisbe d'Àvila, que l'acompanyessin per assistir i rebre el cos,[11] que va ser lliurat per l'alcalde d'Eibar, Francisco de Eguren, el 15 d'abril al monestir.[6]
A la casa d'Isasi es conservava un retrat, obra de Velázquez d'un nen abillat com a caçador amb escopeta i amb un gos al costat, que hom havia afirmat que es tractava de Francisco Fernando,[8] però que posteriorment va ser identificat, per part del Museu del Prado, com el príncep Baltasar Carles, que va també residir a Eibar durant un temps a partir de 1634, quan Juan de Isasi va passar a ser també el seu mestre i institutor.[6]