Biografia | |
---|---|
Naixement | (la) Franciscus Antonius Mesmer 23 maig 1734 Iznang (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Mort | 5 març 1815 (80 anys) Meersburg (Confederació Germànica) |
Sepultura | Meersburg |
Residència | Frauenfeld (1793–) París (1778–1785) Viena |
Religió | Espiritualisme |
Formació | Universitat de Viena - medicina (1759–1766) Universitat d'Ingolstadt - teologia (1754–) University of Dillingen (en) - teologia (1752–1754) |
Activitat | |
Camp de treball | Hipnosi |
Lloc de treball | París (1778–1785) Viena (1767–1775) |
Ocupació | metge, magnetizer (en) , astrònom |
Ocupador | Society of Universal Harmony (en) |
Membre de | Acadèmia Bavaresa de Ciències (1775–) |
Professors | Gerard van Swieten i Anton de Haen |
Alumnes | Charles Deslon i Armand Marie Jacques de Chastenet de Puységur |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Anna Maria von Posch (1768–) |
Pares | Anton Mesmer i Maria Ursula Mesmer |
Parents | Joseph Conrad Mesmer, cosí Franz von Posch, fillastre |
Premis | |
| |
Franz Anton Mesmer (pronunciat ˈmɛsmɐ en alemany), nascut el 23 de maig de 1734 a Moos i mort el 5 de març de 1815 a Meersburg,[1][2] va ser un metge alemany interessat per l'astronomia, que va teoritzar que hi havia una transferència d'energia natural que es produïa entre els objectes animats i inanimats que va anomenar magnetisme animal, que posteriorment i de vegades és conegut com a mesmerisme. La teoria va atreure a molts seguidors entre aproximadament 1780 i 1850, i va continuar tenint alguna influència fins al final del segle.[3] En 1843 el metge escocès James Braid va proposar el terme hipnosi per a una tècnica derivada de magnetisme animal; avui dia aquest és el significat habitual de mesmerisme.