Back فرانز بيروالد ARZ Франц Бервалд Bulgarian Franz Berwald Czech Franz Berwald Danish Franz Berwald German Φραντς Μπέρβαλντ Greek Franz Berwald English Franz Berwald Esperanto Franz Berwald Spanish Franz Berwald Estonian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juliol 1796  Estocolm (Suècia) | ||
| Mort | 3 abril 1868 (71 anys) Parròquia de Santa Gertrud d'Alemanya (Suècia) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter 01A, gravnummer 83 59° 21′ 21″ N, 18° 01′ 59″ E / 59.3558°N,18.033°E | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, cirurgià, violinista, professor d'universitat, musicòleg, violista | ||
| Ocupador | Kungliga Hovkapellet, violista (1824–1828) Kungliga Hovkapellet, violinista (1820–1823) Kungliga Hovkapellet, violinista (1812–1818) Conservatori Reial d'Estocolm | ||
| Gènere | Música clàssica, òpera i simfonia | ||
| Professors | Christian Friedrich Georg Berwald i Édouard Du Puy | ||
| Alumnes | Johan Alfred Ahlström, Joseph Dente, Conrad Nordqvist, Hilda Thegerström, Christina Nilsson i Jan Boom | ||
| Instrument | Violí i viola | ||
| Família | |||
| Fills | Hjalmar Berwald | ||
| Pare | Christian Friedrich Georg Berwald | ||
| Germans | August Berwald | ||
     
 | |||
Franz Adolf Berwald (Estocolm, 23 de juliol de 1796 - Estocolm, 3 d'abril de 1868) fou un compositor romàntic suec d'ascendència alemanya, era el cosí del compositor i violinista Johan Fredrik Berwald i padrí de la pianista Astrid Berwald. Va ser poc conegut en vida i apart de dedicar-se a la música va treballar com a cirurgià ortopèdic a Berlín, i més tard com a gerent d'una serradora i fàbrica de vidre.
Franz Berwald va néixer en el si d'una família que comptava amb músics des de feia quatre generacions; la família Berwald, originària de Neumark va produir un gran nombre de músics i compositors prominents: el seu pare, Christian Friedrich Georg Berwald, violinista de la Royal Opera Orchestra del duc Carles I (l'últim de la família sueca Västgöta, i descendent de Bure) fou qui l'introduí en el món de la música. Va ensenyar-lo a tocar el violí des dels 5 anys, perquè el seu pare treballava a la cort, Franz va aconseguir fer el seu debut en tan sols 10 i als setze va entrar a la capella reial.
Els seus primers treballs (abans del 1820) mostren el seu domini i la llibertat d'escriptura. Després del seu fracàs a Berlín (Lyric Theatre), va acabar la seva segona simfonia a Viena, anomenada Greu (1841); el 1842, va tornar a Suècia, on va escriure la Simfonia singular (cinquena, publicada el 1845, i la sisena en mi bemoll major). Després d'un altre viatge (París, Viena, Salzburg), va dividir el seu temps entre l'administració d'objectes de vidre i la composició. El 1864, va ser anomenat membre de la Reial Acadèmia de la Música, i tres anys més tard acabà la carrera de composició al conservatori d'Estocolm. La seva melodia, que no deu res al folklore, evoca un lirisme típicament nòrdic. Les seves modulacions a vegades recorden a Schubert, i sovint escriu ritmes molt personals i incisius, especialment en les seves simfonies, amb un agut sentit d'efectes orquestrals, que requereixen una dinàmica de gran abast com en la (Simfonia capritxosa i la Simfonia greu). Es renova la forma i construeix les seves obres de manera inusual: incloent un scherzo enmig d'un moviment lent, o en una obra d'un sol moviment, però amb freqüents canvis de tonalitat i tempo.