Frau piramidal

Un frau piramidal o estafa piramidal és un esquema de negoci en el qual no hi ha una activitat o una inversió real, és a dir, en el qual les empreses no inverteixen en les inversions que diuen que fan, sinó que paguen directament els presumptes beneficis dels inversors amb les aportacions d'altres inversors, de tal manera que se’n queden una part. Això vol dir que perquè el sistema funcioni han d'entrar-hi nous inversors, perquè amb els nous diners paguen als inversors més antics. Tanmateix, a mesura que el sistema creix s'apropa al seu final, ja que arriba un moment que esdevé molt difícil o impossible pagar els antics inversors amb les noves aportacions. Aleshores els qui van muntar el sistema desapareixen amb els diners.

El risc d'un esquema piramidal és que funciona mentre hi hagi nous participants a bastament. Quan la població de possibles participants se satura, els beneficis dels participants originals disminueixen i molts participants acaben sense cap benefici després d'haver finançat els guanys dels primers participants.

Els sistemes piramidals es caracteritzen bàsicament per:^[1]

1. Sempre hi ha gent que cobra el que s'ha estipulat. És relativament fàcil pagar als primers inversors, i aquest fet facilita l'entrada de nous inversors en el sistema.
2. Ofereixen una rendibilitats altíssimes, superiors a les que ofereixen altres entitats, la qual cosa suposa un gran atractiu per als inversors.
3. Ofereixen rendibilitats segures, a diferència dels mercats de divises o les inversions en Borsa.
4. Ofereixen un percentatge dels diners a qui introdueixi en el sistema amics i coneguts.
5. La piràmide funciona amb normalitat fins que els creadors desapareixen i el sistema deixa de funcionar totalment. Per norma general, el funcionament no es deteriora, sinó que de cop i volta algun integrant deixa de rebre el pagament i quan vol esbrinar què passa els "inventors" han desaparegut.

Aquests sistemes són considerades estafes i es coneixen per molts altres noms tals com estafes en piràmide, cercles de la plata, cèl·lules de l'abundància o esquemes Ponzi. Són il·legals a molts països com els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, el Canadà, Romania, Colòmbia, Malàisia, Noruega, Bulgària, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Nepal, Filipines, Sud-àfrica, Sri Lanka, Tailàndia, Veneçuela, Iran, la República Dominicana, Espanya, Mèxic, Perú i l'Equador.^{[cal citació]} A Itàlia es consideren legals, ja que no és un delicte tipificat en el Codi Penal, i operen a banda del fisc; per tant, les autoritats no poden intervenir-hi.