Frederic III de Dinamarca

Frederic III de Dinamarca

Biografia
Naixement	18 març 1609 (Julià) Haderslev (Dinamarca)
Mort	9 febrer 1670 (Julià) (60 anys) Castell de Copenhaguen (Dinamarca)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Catedral de Roskilde
Monarca de Noruega
6 juliol 1648 (Julià) – 9 febrer 1670 (Julià) ← Cristià IV de Dinamarca – Cristià V de Dinamarca →
Monarca de Dinamarca
6 juliol 1648 (Julià) – 9 febrer 1670 (Julià) ← Cristià IV de Dinamarca – Cristià V de Dinamarca →
Arquebisbe
Dades personals
Religió	Luteranisme
Activitat
Camp de treball	Administració estatal, política i governança
Lloc de treball	Bremen Verden (Aller) Copenhaguen Bremen
Ocupació	rei, estadista, clergue, polític
Carrera militar
Rang militar	Generalíssim
Altres
Títol	Duc
Família	Casa d'Oldenburg
Cònjuge	Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (1643 (Julià)–1670 (Julià))
Parella	Margarida Pape
Fills	Ulric Frederic Gyldenlove  () Margarida Pape Cristià V de Dinamarca  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Anna Sofia de Dinamarca  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Frederica Amàlia de Dinamarca  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Wilhelmine-Ernestine de Danemark  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Frederik Oldenburg  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Jordi de Dinamarca  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Ulrica Elionor de Dinamarca  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg Dorothea Oldenburg  () Sofia Amàlia de Brunsvic-Lüneburg
Pares	Cristià IV de Dinamarca   i Anna Caterina de Brandenburg
Germans	Leonora Christina Ulfeldt Elisabeth Sofie Gyldenløve Anne Cathrine Rantzau Elisabeth Augusta Lindenov Hedevig Ulfeldt Dorothea Elisabeth Christiansdatter Sophie Elisabeth Pentz Christiane Sehested Valdemar Christian de Schleswig-Holstein Hertug Ulrik Prins Christian Ulrik Christian Gyldenløve Hans Ulrik Gyldenløve Prins Frederik
Premis
Orde de l'Elefant

Frederic III (Haderslev, 18 de març de 1609 - Copenhaguen, 9 de febrer de 1670) va ser rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670. Era fill de Cristià IV i d'Anna Caterina de Brandenburg.

Durant el seu regnat, Dinamarca va cedir definitivament el paper de potència escandinava a Suècia, després de dues guerres que van arribar a posar en perill la mateixa existència del regne. Amb el Tractat de Roskilde Dinamarca va perdre grans extensions de territori així com el control sobre l'accés al Mar Bàltic. Tot i això, la defensa que el rei va fer del seu país li donà gran popularitat i li va permetre proclamar la monarquia absoluta hereditària l'any 1665.