Biografia | |
---|---|
Naixement | 1914 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 23 novembre 1992 ![]() Barcelona ![]() |
Sepultura | Cementiri Municipal de Roses |
1r Síndic de Greuges de Catalunya | |
27 juny 1984 – 24 novembre 1992 (mort) ← cap valor – Anton Cañellas i Balcells → | |
![]() | |
5 desembre 1977 – 17 octubre 1978 (dimissió) – Manuel Ortínez i Mur → ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona ![]() |
Ocupació | empresari, editor, advocat, jurista, polític ![]() |
Partit | Esquerra Republicana de Catalunya ![]() |
Família | |
Cònjuge | Carme Aguadé i Cortés ![]() |
Germans | Josep Rahola i d'Espona Roser Rahola d'Espona ![]() |
Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 21 de setembre de 1914 - Barcelona, 23 de novembre de 1992) fou un advocat, editor i polític català
Era un dels set fills de l'advocat Baldiri Rahola i Llorens i de Roser d'Espona i Puig, i germà de Josep Rahola i d'Espona i bessò de Roser Rahola i d'Espona, esposa de Jaume Vicens i Vives. Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i el 1936-1938 treballà al departament de finances de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra civil espanyola s'exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d'Auxili dels Republicans Espanyols.
El 1942 va tornar a Catalunya i amb el seu cunyat Jaume Vicens i Vives creà i dirigí l'Editorial Teide i continuà amb la militància a ERC. Home de confiança del president Josep Tarradellas, el 1976 el nomenà representant seu a l'interior i el 1977 fou conseller de governació de la Generalitat Provisional, càrrec que dimití l'any següent per desacord amb la gestió presidencial.
El 1984 el Parlament de Catalunya l'elegí primer Síndic de Greuges. Va fixar les bases de funcionament de la institució i la va dotar de l'actual seu, i ocupà el càrrec fins a la seva mort el 1992.
Era casat amb Carme Aguadé i Cortés, filla de l'alcalde de Barcelona i dirigent d'ERC Jaume Aiguader, amb qui tingueren cinc fills.