Llengua morta | |
---|---|
Desapareguda el segles iii i VI dC | |
Tipus | llengua morta i llengua antiga ![]() |
Ús | |
Autòcton de | Tràcia-Àsia Menor |
Estat | Regió de Frígia ![]() |
Classificació lingüística | |
Llengües indoeuropees Frigi | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet grec i alfabet frigi ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | xpg |
Glottolog | phry1239 ![]() |
IETF | xpg ![]() |
El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC. Va ser parlada a Anatòlia (l'actual Turquia), durant l'antiguitat clàssica. La llengua, els testimonis més antics de la qual són del segle viii aC; és completament extinta entre els segles iii i VI dC.
Ben poca cosa se sap d'aquesta llengua, de la qual queden unes poques inscripcions en un alfabet similar al grec o en un alfabet derivat dels fenicis, la majoria de les quals encara no desxifrades. Podria ser semblant al traci, a l'armeni o a l'antic georgià,[1] amb trets propis del grec. La primera menció que en tenim és en l'Himne homèric a Afrodita, en què se la menciona com una llengua diferent del troià.