Fritz John (Berlín, 14 de juny de 1910 - Nova York, 10 de febrer de 1994) va ser un matemàtic jueu alemany emigrat als Estats Units.
Tot i que havia nascut a Berlín, va ser escolaritzat a la ciutat alemanya de Danzig (actual Gdańsk, Polònia). Des de 1929 fins a 1933 va estudiar matemàtiques a la universitat de Göttingen, en la qual va obtenir el doctorat el 1934 amb una tesi dirigida formalment per Richard Courant, però suggerida per Gustav Herglotz i Hans Lewy.[1] Com que era de família jueva, va veure que no tenia futur acadèmic a l'Alemanya nazi i, el 1934, va anar a la universitat de Cambridge, on va estar un curs amb l'ajut del Fons d'Ajuda als Refugiats.[2] El 1935 va rebre una proposta per ser professor de la universitat de Kentucky que va acceptar i s'hi va estar fins al 1946, excepte dos anys de permís en els quals va treballar al Laboratori Balístic de l'Armada a Aberdeen (Maryland).[3] El 1946 es va reunir amb el seu antic professor a Göttingen, en incorporar-se a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques de la universitat de Nova York, en el qual va romandre fins a la seva jubilació el 1981.
John és conegut sobre tot pels seus treballs en càlcul i anàlisi matemàtica, especialment en el camp de les equacions diferencials parcials. Conjuntament amb Courant va publicar el 1965 un llibre de text clàssic d'Introducció al Càlcul i l'Anàlisi en dos volums, que es va traduir a nombrosos idiomes. Però també va obtenir resultats importants en el camp de l'elasticitat, de la teoria matemàtica de les onades d'aigua, de la geometria convexa i de la programació no lineal.[4] En aquest darrer camp destaca el seu teorema sobre les condicions d'optimització amb restriccions d'igualtat o desigualtat.[5]