Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | coalició electoral coalició política Front Popular | ||||
Ideologia | antifeixisme republicanisme espanyol | ||||
Alineació política | esquerra | ||||
Història | |||||
Creació | gener 1936 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1939 | ||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.[1] Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc.[1] La dreta política va reaccionar amb l'organització d'una insurrecció militar.[1] A Catalunya i el País Valencià era conegut com el Front d'Esquerres.
A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya i que havia exercit d'advocat dels sindicalistes de la CNT.[2] Els membres del Front Popular tenien ideologies diferents dintre de l'esquerra política,[1] però els unia una sensibilitat democràtica que abastava des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930. Els seus components principals eren partits burgesos liberals o de centreesquerra (radicals o republicans) al costat dels partits d'esquerra (socialistes i comunistes).
Els fronts populars no es van crear a Espanya únicament, sinó que va ser una tendència molt estesa de les ideologies d'aquells temps que apostaven per a una gran aliança d'esquerres per a combatre el creixement del feixisme a Europa.[1] També concordava amb la política de la Internacional Comunista.[1]