Fugacitat

La fugacitat és una funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que descriuen el comportament dels gasos reals i llurs mescles, i que es confon amb la pressió quan aquesta esdevé pròxima a zero.^[1]

Per als gasos ideals es compleix que el potencial químic μ és funció de la pressió P segons l'equació:

${\displaystyle \mu =\mu ^{\rm {o}}+RT\ln P}$

on μ^o és el potencial químic del gas en condicions estàndard (P = 1 bar), R la constant dels gasos i T la temperatura absoluta.

Pels gasos reals aquesta relació només es compleix aproximadament a baixes pressions i deixa de complir-se a altes pressions. Per poder seguir aplicant l'equació dels gasos ideals als gasos reals el químic Gilbert Newton Lewis va establir el 1908^[2] una equació semblant definint una nova magnitud, la fugacitat, f, que substitueix a la pressió de manera que en resulta una nova equació:

${\displaystyle \mu =\mu ^{\rm {o}}+RT\ln f}$^[3][4]