Biografia | |
---|---|
Naixement | 659 ![]() |
Mort | 9 setembre 720 ![]() |
Religió | Budisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | estadista ![]() |
Període | Període Asuka i període Nara ![]() |
Família | |
Família | Clan Fujiwara ![]() |
Cònjuge | Soga no Shōshi Ioe no Iratsume Kamo no Hime Agata Inukai no Michiyo ![]() |
Fills | Fujiwara no Nagako ( ![]() Fujiwara no Tobino ( ![]() Fujiwara no Muchimaro ( ![]() Fujiwara no Fusasaki ( ![]() Fujiwara no Miyako ( ![]() Fujiwara no Umakai ( ![]() Fujiwara no Maro ( ![]() emperadriu Kōmyō ( ![]() ![]() |
Pares | Nakatomi no Kamatari Tenji ![]() ![]() |
Germans | Jōe Ioe no Iratsume Hikami no Iratsume Fujiwara no Mimimotoji ![]() |
Fujiwara no Fuhito (japonès: 藤原 不比等; 659-9 de setembre de 720) va ser un aristòcrata i home d'estat japonès, els descendents del qual van formar les quatre cases del clan Fujiwara que van dominar el Japó de 857 a 1160.[1]
Fill de Nakatomi no Katamari, al qual l'emperador Tenji va atorgar el nom familiar Fujiwara el 699, per la seva col·laboració en el cop d'estat que va portar-lo al tron.[2][1] Gràcies a la influència paterna,[1] Fuhito fou considerat un dels cortesans amb més poder i influència a la mort de l'emperador Mommu, les activitats del qual van procurar importants fites culturals,[3][1] però també gràcies als vincles matrimonials amb la família imperial, perquè va casar les seves filles amb emperadors: la més gran amb Mommu, esdevenint avi de l'emperador Shōmu, el qual es va casar amb la seva tieta i filla menor de Fuhito.[2][1][4]
Va ser nomenat udaijin o ministre de la Dreta, un càrrec que va ocupar durant els regnats de Jitō, Genmei i Genshō.[2] També va ser el director del comitè que va redactar el Codi Taihō (701),[2] una obra d'11 volums de lleis generals i 6 de lleis criminals, la primera compilació de lleis en un codi promulgat al Japó.[1] El text va ser revisat el 718 i va ser promulgat com a Codi Yōro.[4]
Cadascun dels seus quatre fills, Muchimaro, Fusasaki, Umakai i Maro va fundar una branca diferenciada dintre del clan Fujiwara, Nanke, Hokke, Shikike i Kyōke, respectivament.[2] Tots ells van morir en una epidèmia de verola el 737. No obstant això, aquestes quatre cases van continuar i van ser les que van acumular una notable influència i fortuna i van dominar el panorama polític i la cort japonesa entre els anys 857 i 1160.[1][5]
Quatre poemes de Fuhito estan inclosos a l'antologia Kaifūsō.[2]
Va rebre el títol pòstum dajō daijin.[2]