Un Martini-Henry Mark I. | |
Tipus | fusell |
---|---|
País d'origen | Regne Unit |
Història de servei | |
En servei | Des de 1871 |
Operadors | Exèrcit britànic |
Guerres | Segona Guerra Anglo-afganesa Guerra Anglo-Zulu Primera Guerra Bóer |
Història de producció | |
Dissenyador | Royal Small Arms Factory (en) |
Quantitat | 1.000.000 |
Variants | Carabina Martini-Henry Escopeta penal Greener Fusell Gahendra |
Especificacions | |
Pes | 4,82 kg |
Longitud | 1,26 m |
Munició | . 557/450 Martini-Henry (11,43 x 60 R) |
Calibre | 11,43 mm |
Sistema de tret | Forrellat llevadís |
Cadència de tir | 12 trets/minut |
Velocitat de la bala | 410 m/s |
Abast efectiu | 910 m (eficaç fins a 370 m) |
Els Martini-Henry van ser una sèrie de fusells britànics produïts entre 1871 i 1889. Concebuts per reemplaçar als antics Enfield model 1853 i Snider (1866) els Martini-Henry permetien una retrocàrrega més ràpida mitjançant un mecanisme d'acció de palanca amb el qual s'expulsava la beina metàl·lica d'un cartutx disparat just abans de recarregar el següent.
Els quatre models de Martini-Henry van ser el Mark I (de juny de 1871), el Mark II (1875), el Mark III (1879) i el Mark IV (1888). La producció del Mark IV, va ser aturada el 1889 però va romandre en servei a l'exèrcit britànic fins a la Primera Guerra Mundial.
El 1877, a més, aquesta família de fusells va ser eixamplada amb tres variants de carabines: carrabina de guarnició d'artilleria (Garrison Artillery Carbine), carrabina d'artilleria (Artillery Carbine), derivada dels models Mark I, Mark II i Mark III) i versions més petites que servien com a fusells d'entrenament per cadets militars.