Un fusell Chassepot Model 1866, amb la seva baioneta. | |
Tipus | fusell de forrellat, arma de retrocàrrega i infantry rifle (en) |
---|---|
País d'origen | França |
Història de servei | |
En servei | 1867 – 1874 |
Operadors | |
Guerres | Guerra francoprussiana Guerra del Pacífic |
Història de producció | |
Dissenyada | 1866 |
Dissenyador | Antoine Alphonse Chassepot |
Quantitat | 1.000.000 |
Especificacions | |
Pes | 4,63 kg (descarregat) |
Longitud | 1,30 m (sense baioneta) 1,88 m (amb baioneta) |
Longitud del canó | 79,5 cm |
Munició | Cartutx de paper 11 mm Chassepot |
Calibre | 11 mm |
Sistema de tret | forrellat accionat manualment |
Velocitat de la bala | 410 m/s[1] |
Abast efectiu | 1.200-1.300 m |
El Chassepot, oficialment conegut com a Fusil modèle 1866, era un Fusell monotir de forrellat, famós per ser l'arma utilitzada per les tropes franceses a la Guerra francoprussiana. Va reemplaçar a una gran varietat de fusells d'avantcàrrega Model Minié, molts dels quals havien estat modificats com fusells de retrocàrrega el 1867 (Fusell Tabatière). Sent una gran millora respecte als fusells militars existents el 1866, el Chassepot juntament amb el Fusell Dreyse va marcar l'inici de l'era dels fusells de forrellat. A partir de 1874, el fusell va ser modificat amb facilitat per utilitzar cartutxos metàl·lics (amb la denominació de Fusell Gras), un canvi més difícil de fer en un Dreyse.[2]
Va ser fabricat per MAS (acrònim de Manufacture d'Armes de St Etienne), Manufacture d'Armes de Châtellerault (MAC) i Manufacture d'Armes de Tulle (MAT). Diversos d'aquests fusells van ser fabricats mitjançant un contracte a Anglaterra (Potts and Hunt), Bèlgica (diverses empreses de Lieja), així com a Placentia i Brescia (posteriorment Itàlia). El nombre aproximat de fusells Chassepot disponibles per a l'Exèrcit francès l'any 1870 era d'1.200.000 unitats. La fabricació del Chassepot va ser cancel·lada el febrer de 1875, quatre anys després del final de la Guerra francoprussiana.